Carrito
0 productes
Veure cistella
Arxiu
Consideracions al voltant de l’Humanisme Marc Grau

 

Al 1982 la UNESCO va declarar …que la cultura dóna a l’home la capacitat de reflexionar sobre si mateix. És ella la que fa de nosaltres éssers específicament humans, racionals, crítics i èticament compromesos. A través d’ella destriem els valors i efectuem opcions. A través d’ella l’home s’expressa, pren consciència de si mateix, es reconeix com a projecte inacabat, posa en qüestió les seves pròpies realitzacions, cerca incansablement noves significacions i crea obres que el transcendeixen. Sorprenent. Aquesta organització mundial ja ho va confirmar al segle passat, la cultura és el que fa de nosaltres éssers específicament humans, i això és el que anava buscant quan vaig començar a plantejar-me el contingut d’aquest text, la propietat humana. Vaig pensar que si la humanitat assignava allò propi de l’ésser humà, la seva propietat –com la manualitat assigna el propi de la mà–, les humanitats serien les seves expressions o manifestacions i l’humanisme la ideologia o

Indisposició general. Assaig sobre la fatiga Martí Peran

 

Així com el capitalisme industrial produïa mercaderia amb valor de canvi i el capitalisme postfordista es va orientar cap a la producció de subjectivitat, avui la plusvàlua es concentra en l’autoproducció d’identitat. S’ha imposat la lògica del subjecte de l’autoexplotació, ocupat en si mateix a temps complet. La retòrica de l’emprenedoria i la publicitat ideologitzada són inequívoques: Do it YourselfI am What I am. Aquesta nova consigna productiva –fes-te a tu mateix– provoca una hiperactivitat nerviosa generalitzada. A cada moment ens trobem amb l’obligació de prendre infinites petites decisions en tots els àmbits (laboral, emocional, social…) que suposadament ens consignen i ens dispensen visibilitat, però que s’han convertit ja en la nova força del treball: no clausuren res i garanteixen el benefici generat per l’acció constant de la in-quietud. El subjecte s’ha confós amb el moviment incessantde la seva alienació.

Words with… David G. Torres

 

.edu AAVIB

 

Les noves formes de fer i entendre l’art, la intuïció d’un nou paradigma, les posicions de dissidència amb l’actual paisatge social, polític i econòmic i la voluntat de transformació ha conduit als membres del col·lectiu AAVIB (Associació d’Artistes Visuals de les Illes Balears), des de fa uns anys, a un nou plantejament associatiu amb la voluntat d’impulsar processos d’innovació social, educatius i participatius a través de la cultura. La funció crítica de l’AAVIB es desenvolupa amb el llenguatge artístic col·lectiu i de col·laboració que despista i demostra major eficàcia contra les noves maneres de dominació social. A través dels Laboratoris d’AA:TOMIC es generen processos d’aprenentatge i d’intercanvi de coneixement amb un caràcter experimental, per promoure la creativitat i la reflexió, són experiències pilot que exemplifiquen com la cultura i els processos creatius poden revertir en la societat més enllà del producte artístic.

L’Abecedari de Gilles Deleuze – S de Style

 

Words with… Laura Llevadot

 

Movies
Albert Bayona

 

“Relacions perilloses”. La manipulació en la dinàmica grupal #LoRelacional

 

És de nit, has apagat el llum de l’habitació i ets ajaguda al llit, preparada per a quedar-te adormida d’un moment a l’altre. Però avui no aconsegueixes agafar el son tan fàcilment. Semblaria com si la teva ment tingués altres plans reservats per a tu. T’has posat a repassar el teu dia i has entrat en una roda pensant en cert succés que en el seu moment no te’n vas adonar del tot, o que havent arribat a captar-lo, no vas aconseguir entendre completament. Tornes sobre l’escena una i altra vegada, com els nadons que tiren insistentment una pilota intentant assimilar la distància que es crea entre ells i el seu objecte de desig. Aquest és també el modus operandi dels GIF’s animats: repetir un instant per descobrir així una realitat que tot i ser-hi allà, ens va passar desapercebuda, i que gràcies a la reiteració i el ritme, ens sembla nova, amb un significat encara per explorar. I com els nens, trobem cert plaer en això.

À midi
Bárbara Sánchez Barroso

J(e m)’accuse
Rogelio López Cuenca

M’acuso de ser conscient de formar part d’un diàleg permanent amb una immensa herència cultural precedent, de creure que tota obra d’art deriva d’altres prèvies que forma amb elles un teixit, una xarxa, així com amb les seves contemporànies i amb aquelles altres per arribar.

 

M’acuso de creure que els llenguatges que habitem i som conformen un patrimoni públic −d’imatges, paraules i tota mena de signes−, de creure

ATENCIÓ, SPOILERS Left Hand Rotation

 

EL DESENLLAÇ COM A RESIDU DEL SETÈ ART

Dins del marc de les nostres Accions Urbanes Absurdes hem obert un capítol anomenat Accions per a l’Alliberament del temps lliure, en el nostre afany per ajudar-te a preservar temps lliure no productiu. Ens plantegem: ¿Consumir desenes d’hores veient una sèrie si ja coneixem el final? Gràcies al spoiler aquesta activitat passiva ja no serà necessària.

 

spoilers 2

Breve atlas de lugares imposibles Bárbara Sánchez Barroso

 

gif_bar2


Breve atlas de lugares imposibles – Bárbara Sánchez Barroso, 2015

 

Transició Inés R. Artola

 

Despertava l’any i jo de la letargia quan Pilar Bonet em va proposar portar la següent edició de GIF’s de Arts Coming. Vaig trigar en despertar uns dies, el tema va brollar en breu, els artistes van anar responent amb comptagotes, les aventures pel mig queden per a un anecdotari, i aquí estem.

 

El modus d’operació, un cop resolt el tema, va ser contactar amb els artistes donant unes mínimes pautes, una màxima llibertat, un temps rècord de reacció i un baix jurament de no revelar quins altres artistes podrien participar. Eren les normes del joc. El risc que calia prendre. El tema obert convidava a que giressin la meva perspectiva. I així ho van fer. Així, ens vam retroalimentar: els vaig donar el tema, ells van crear, després jo rebia, mirava, pensava, llegia, i ara m’assec a teixir el text. Un treball conjunt amb llibertat de perspectives que ha funcionat.

Words with… Fernando Castro Flórez

 

Creació Política Levi Orta

 

bush2

32441 colors de més Estel Boada

 

En Daniel Moreno em va parlar un dia del True Color gif, un format d’imatge que es diferencia del GIF habitual per contenir més de 32.441 colors, mentre que el segon té un màxim de 256. True Color gif no entra dins els paràmetres que construeixen un GIF, tot i així, se’l segueix anomenant GIF. Aquesta peculiaritat ens va portar a parlar dels límits d’alguns termes, de com els forcem a ser alguna cosa que no són i els anomenem d’una manera que no es correspon amb la seva concreció. A partir d’aquesta conversa vam parlar del concepte de “treball col·lectiu”. Vam entendre que en realitat “el treball col·lectiu” no equival a la suma de diversos membres que treballen per igual, sinó que acaba convertint-se en un procés purament individual. Després de l’època d’estudis, la trobada diari amb companys i companyes es dissol i deixa pas a la lluita individual per trobar el temps que requereix el col·lectiu.

Artist Talk – Tania Bruguera (Part 2)

El Abecedario de Gilles Deleuze – R de Resistencia

 

Words with… Martí Peran (Part 2)

 

Ohé partisans, salvem la cultura! Francesc Abad / AcVic

 

Document d’urgència per un acord nacional de salvament de la cultura i, específicament, de les pràctiques artístiques contemporànies. Document que reclama una petició de respecte, reconeixement, recuperació, reforç i projecció de les estructures existents en el context català.

 

Considerem que la cultura, en l’actual debat de construcció nacional, està patint una sèrie de greuges i desmantellaments progressius i continuats, que s’emparen en el context d’una crisi que afecta a nivell social i econòmic al conjunt de la nostra societat.

 

Considerem que, de manera específica, les pràctiques artístiques contemporànies tenen unes recents i febles infraestructures que pateixen, de manera accelerada, l’abandonament per part de les polítiques públiques i el conseqüent desprestigi.

Lo prometido es deuda (Pelegrinatge)
Raquel Friera

Lo prometido es deuda proposa realitzar un pelegrinatge a peu, de la Borsa de Barcelona fins al Monestir de Montserrat, a totes les persones que vulguin protestar contra la “culpa” que ens han inculcat des del Govern i els mitjans de comunicació per la situació econòmica actual.

Tal i com expliquem amb més detalls en el “Manifest”, la situació econòmica actual…

Vostè està missing. “Usted está aquí”, de Daniel Cockburn José Ramón Otero Roko

 

De tant en tant un té el plaer de trobar una peŀlícula en DVD (que és aquest format gairebé tan bo com veure-la al cinema però amb l’avantatge que es converteix en un objecte important que es pot  donar i oferir-se com una cosa que mereix l’atenció de qui ignora la seva importància) que es torna més i més extraordinària a mesura que un la cartografia i la rememora. You are here (“Vostè es troba aquí”, Daniel Cockburn, Canadà, 2010), editada a la coŀlecció Sci-Fi Cults, del segell independent granadí Cine Binario, és un d’aquests títols de descobriment per a aquesta espècie precaritzada que són els gafapastas i per a aquesta classe apoderada que són els perroflauta, en aquesta crisi mestissa que ha acabat per fer-nos a tots proletaris i que no se’ns oblidi, amic, no tant hem arribat fins aquí per quedar-nos com ens han portat fins a aquest lloc per deixar-nos, mal que li pesi a algun/a donar-se per aŀludit/da.

DANI MONTLLEÓ I L’ANTI-IDENTITARI David G. Torres

 

A una foto de The Who, amb cara d’adolescents, Pete Townshend apareix amb una camisa color safari amb llunyanes referències militars (les solapes a les espatlles i el color) plena de logos i medalles. A una altra fotografia, una mica posterior, encara que en blanc i negre, Keith Moon, bateria de The Who, posa entre motos Lambretta amb un jersei de coll de cigne en què apareixen escrites les lletres POW. POW són les sigles per designar i identificar a presoners de guerra. L’estratègia de The Who era primigènia pel que fa a les estratègies que anys més tard van dur a terme els primers punks de Londres a la barreja de logos, medalles o sigles que anirien des de la A tancada en un cercle de l’anarquisme fins a l’esvàstica. L’objectiu, llavors, era desarticular tots els signes, treure’ls de context. Una estratègia molt Détournement situacionista i molt Dadà.

Ètica de la Forma José Ramón Otero Roko

 

L’emoció estètica, repetida com un mantra en l’organització social de l’Art, s’ha transformat en una forma de veto als valors comuns. El concepte, que originalment es deu al compositor Arnold Schönberg, en el seu llibre “Escrits d’una experiència musical” ( 1978 ), i que fa tres dècades donava compte d’allò que anava, en l’apreciació de les obres, més enllà del “contingent, tangible i relatiu”, avui és coartada d’una jerarquia cultural basada en interessos i arbitrarietats que sorgeixen precisament quan les espècies de la crítica i el compromís a Occident van semblar esgotades, i que restant-se del antagonisme via integració en el camp ideològic socialiberal, o via pura evasió, gràcies a la droga dura de la fi de la història, es retiren als espais ja designats com a institucionals, o sigui corretges de transmissió d’aquesta “emoció decorativa” dels rics i poderosos que es justifica a si mateixa sense requerir cap integritat.

Sistema, codi, error Irina Mutt

 

Enviar un GIF amb una masturbació fetal, andrógina, obscena, 4D i sense rostre, per celebrar un naixement. Declarar el teu amor dient que si el cony és teu tu poses les regles. Buscar un lloc comú i d’etern retorn friki a partir de l’evolució del mineral a l’orgànic, fins a les genealogies i mitologies del streaming que passen pel soldat de wikileaks i la seva transformació a biodona. Flashejar la retina amb les consignes feministes i  bandarres d’animacions fetes per adolescents que editen fanzines. Aquestes són les propostes que Rafa Marcos, Gaby Cepeda, Minipimer TV i The Skinny Artist van decidir aportar quan van ser convidades a participar en aquest cicle de GIFS animats.

 

Comisariar petits Gifs suposa un exercici a mig camí entre la procrastinació i l’anàlisi. També implica submergir-se en la web, rastrejar les seves múltiples plataformes; TUMBLRS, blogs, Youtube i els milers d’espais…

“Fem visible allò invisible” Ana G. Alarcón

 

Treballar el lema des de l’apropiació crítica dins del camp de les arts visuals es converteix en un embolic de situacions, contextos i pretextos que sorgeixen arran d’una primera proposta. Un comissariat de GIF’s on el fil conductor sigui el text, la paraula, però no la paraula com a tal, sinó l’eslògan. Una frase, i fins i tot un sol terme que defineix una ideologia, una postura o una intenció, que és l’ànima d’una campanya, l’essència d’una sèrie de valors afegits (reals o no) d’un grup de poder. Efectivament, amb això em refereixo a la publicitat, però també a les estratègies llançades per l’Estat, que se serveix d’aquest tipus d’eines i mecanismes per construir la seva realitat paraŀlela, plena de falsos desitjos i esperances, cada dia menys creïbles per la societat dels nostres dies.

 

Des del eslògan publicitari, o des de la consigna propagandística, ens llancen diàriament frases o…

La síndrome de Sherwood 2
Núria Güell

 

Words with… A bao a qu (Part 2)

L’Emoció Moral José Ramón Otero Roko

 

A l’anterior text que vam publicar a Arts Coming, Ètica de la Forma, insinuàvem la idea d’emoció moral com a proposta per evolucionar el concepte d’hàptica elaborat pel crític d’Art i anarquista Herbert Read. Una emoció moral que s’incorpori a l’aprehensió més primària de les creacions. Perquè tot i que l’Art ha estat abordat en el segle XX, i al XXI, des de tot tipus de categoritzacions tècniques, sensitives, culturals, la seva intencionalitat política s’ha disseminat en nombroses ocasions només com a vulgarització de les obres. El judici estètic corresponia al crític. El judici ètic, i el seu correlat en forma de discussió, a l’opinió pública, no compradora i moltes vegades no observadora de l’Art, en un procés accentuat des de la irrupció de la postmodernitat per la pregunta ¿qui som nosaltres per jutjar la moral de l’altre?

 

L’Abecedari de Gilles Deleuze – L de Literatura

 

Ciutat Zombi Eva Caro

 

Els zombies ens envaeixen des de fa alguns anys en el còmic, el cinema, la televisió, etc. Aquestes pràctiques culturals deriven d’una estètica gòtica i anticonsumista. La seva confirmació com a pràctica social crítica ha quedat aviat sepultada per una primerenca cooptació realitzada per l’esfera mercantil a través, principalment, del cinema i les sèries de televisió.

 

No és un estudi ampli, però la història de les “marxes zombies a les ciutats”, encara que és curta, data de 2001. Exactament la primera “Zombie Parade” va ser convocada a la ciutat de Sacramento, Califòrnia, el 19 d’agost de 2001. La infecció zombie recórrer tot Estats Units, expandint-se per Anglaterra, Portugal, Espanya, Brasil, Amèrica Llatina, Noruega, Aràbia Saudita, Japó i Sydney. Alguns exemples de ciutats són: Madrid, Mèxic DF (la seva pàgina de seguidors a Facebook té més de 150.000 persones) …

Història d’una rulot Pau Faus

 

En julio de 2009 se presentó el resultado del taller ‘We Can Xalant: Laboratorio de arquitecturas nómadas y autoconstrucción’. Fue durante la jornada de puertas abiertas que, como cada verano, cerraba el curso del centro Can Xalant de Mataró. Para los miembros del equipo que ideamos y coordinamos ese proyecto (Lucas Gilardi y Gustavo Diéguez del colectivo a77 de Buenos Aires, Cristina Riera de Trànsit Projectes y un servidor) se trataba de una celebración más que justificada. Se cerraba así un intenso proceso de trabajo de más de ocho meses que contó con la participación de una amplia variedad de artistas, agentes locales y colectivos vecinales. El objetivo de ‘We Can Xalant’ era construir un nuevo pabellón en el patio de Can Xalant, aprovechando al máximo los restos de la antigua obra ‘Xiringuito Mataró’ de Tadashi Kawamata, incendiada y destruida parcialmente un año atrás. Pero la gran novedad que el proyecto presentaba era sin duda la CX…

BUG (El quequeig de la lògica) Pilar Bonet

 

El bug es defineix en aquests termes: ‘Un error de programari, popularment conegut com a bug (bestiola), és un error o fallida en un programa d’ordinador o sistema de software que desencadena un resultat indesitjat’. Intempestiu cataclisme virilià! Un error en el programari que pot desencadenar complexes i contradictòries recerques a l’espai ware, amb la missió de recompondre una falla minúscula en la seva identificació però colossal en els seus efectes imponderables.

 

El bug té el seu origen i llegenda, les seves històries i també moltes faules sobre el tipus d’invertebrat que va ocasionar el primer gran error a l’interior d’un ordinador. Pot ser una paraula d’autoritat en boca d’un expert programador, una broma entre novells, un accés denegat a l’usuari o un forçat aterratge d’emergència en un vol intercontinental. La bestiola, com al planeta dels simis els seus pobladors…

Words with… Brigitte Vasallo

 

Parkour a l’art actual – Apropiació

APROPIACIÓ. L’art i el disseny, mitjançant l’estratègia de l’apropiació, extreu objectes, imatges i textos del seu context cultural i els trasllada gairebé sense modificar a un altre. D’aquesta manera adquireixen un nou significat. Mitjançant la repetició, còpia o incorporació directa d’una imatge, l’autor també qüestiona les nocions d’originalitat i autenticitat.

L’Abecedari de Gilles Deleuze – B de Beguda

 

L’Abecedari de Gilles Deleuze – A d’Animal

 

L’Abecedari de Gilles Deleuze – C de Cultura

 

Presentació d’Arts Coming

 

Parkour a l’art actual – Joc

JOC. Una activitat que es realitza per al gaudi dels participants pot ser un joc. Aquest principi es diferencia del treball i també de l’art, però sabem que la presència del joc és bàsica en les activitats creatives, des de les quotidianes a les artístiques. Algunes pràctiques artístiques parteixen del joc i usen la seva estratègia per involucrar l’espectador en una missió més…

Cómo expropiar a los bancos Beatriz G. Moreno

 

Cómo expropiar dinero a las entidades bancarias fue el título del encuentro pedagógico que tuvo lugar en La Universitat Lliure La Rimaia (Barcelona) el pasado mes de octubre. El encuentro, de título más que sugerente si nos atenemos a los tiempos que corren, incluía la intervención de los expropiadores de bancos Lucio Urtubia y Enric Duran con un economista representante de Qmunty.

No, no me he equivocado de medio, y aunque pueda llevar a confusión, esto es un artículo de arte. Esta sesión formativa formaba parte del último trabajo de Núria GüellAplicación Legal Desplazada #1, Reserva fraccionaria, definida por la artista como “un plan maestro que se propone aplicar al banco la misma ley que regula su actividad generadora de dinero (el uso de la reserva fraccionaria), además de visibilizar este funcionamiento, que conscientemente se mantiene oculto a la población”.

Los trabajos de Núria Güell acostumbran a hacer visible…

Artist talk – Antonio Gagliano

 

Artist talk – Domènec

 

Acumular objectes o preservar el coneixement? David G. Torres

 

La gran majoria dels crítics d’art i comissaris defineixen el seu perfil professional justament com a crítics d’art i comissaris d’exposicions. Jo mateix ho faig així. És una convenció. Però una convenció plena de múltiples contradiccions. Sembla que hi ha un ampli consens en el fet que, quan es col·labora en qualitat de comissari amb una institució, cal abandonar la crítica d’exposicions. Com si calgués ocultar els veritables motius de criteri que duen a valorar unes coses i desestimar-ne unes altres. Això permet entreveure la sospita constant que el crític/comissari actua sota interessos que no sempre tenen relació amb el criteri, la valoració, el discurs o la investigació. D’aquesta manera, l’activitat de crítica/comissariat queda connotada com lligada a la política, en el seu sentit més administratiu, és a dir, com una activitat regida per una sèrie d’incompatibilitats. Encara que s’acostuma a considerar com a necessitat…

“En cap cas s’aplicarà aquest règim especial a l’or d’inversió” Octavi Comeron

 

En els debats sobre l’art i el seu funcionament, hi ha una escena recorrent que molts haurem presenciat més d’una vegada amb petites variacions: des d’una banda de la taula, un dels convidats situa entre els seus arguments una forta crítica vers el vincle actual entre l’art i el mercat, amb tot l’entramat d’interessos econòmics que l’envolten ben allunyats dels valors artístics; i a continuació, des de l’altre banda de la mateixa taula, un altre convidat li dona la rèplica defensant un argumentari obertament oposat, sovint de simetria gairebé perfecta, fonamentalment sostingut en una senzilla pregunta: i per què la pràctica artística no hauria d’estar vinculada al mercat i a l’economia, com ho està qualsevol altre activitat professional?

De fet, ambdues posicions s’arrelen en línies històriques de pensament que, tot i ser d’àmbits diferents, sorgeixen de manera gairebé simultània en el període de finals del segle…

La curadoría como posibilidad estética
Martí Peran

De acuerdo a la lógica circular del arte – aquella por la cual ninguno de los ingredientes del sistema puede definirse si no es mediante sus relaciones con el resto de componentes del mismo sistema – no hay ninguna posibilidad de abordar el asunto del comisariado como si se tratara de un lugar estanco. La única perspectiva posible para construir una argumentación sobre sus menesteres y…

Artist talk – Dani Montlleó

 

“Las Muertes Chiquitas” (trailer) Mireia Sallarès

 

Parkour a l’art actual – Kitsch

KITSCH. El concepte defineix l’art i el disseny com una còpia inferior d’un estil existent. Assenyala una estètica que és pretensiosa, passada de moda o de molt mal gust. Banalitat, artifici, mediocritat o ostentació extrema són termes associats. El resultat pot buscar la provocació o bé generar un nou atractiu estètic.

La paraula la va usar Clement Greenberg en el seu assaig, Avant-Garde

¿De qué ríe “l’ignorant”?
Javier Marroquí

La producción de muchos de los artistas españoles más activos de los últimos años comparte un rasgo común: el deseo de reproducir una y otra vez su propia imagen. Los motivos, desde luego, son muy distintos. Unos lo hacen con una intención lírica, produciendo un arte íntimo o confesional; en otros casos, es inevitable, ya que su propio cuerpo es el objeto de la acción, muchas veces grabada…

Los Papeles Picados: La Catrina y El Laberinto
Mireia Sallarès

Una de las primeras cosas que me fascinó de México fue su arte popular. En concreto los papeles picados, un tipo de artesanía que se elabora con papel de seda o de china y se trabaja a golpe de martillo. Normalmente se usa para eventos festivos, especialmente para el Día de Muertos, en que los mexicanos los colocan en los altares que les hacen a sus difuntos el primer día de noviembre.

Domènec. De lo moderno usado Martí Peran

 

A lo largo de poco más de una década el trabajo de Domènec se ha concentrado en gravitar, con órbitas distintas en cada ocasión, alrededor de las paradojas, los desatinos y los fracasos de la arquitectura moderna. Esta prospección crítica de la modernidad – como se demostró recientemente en la exposición Modernologías – se ha convertido en uno de los relatos más interesantes entre los que componen la partitura del arte contemporáneo. La justificación de esta deriva ha de ser necesariamente compleja, pues responde a numerosos elementos. En primer lugar, representa una oportunidad idónea para someter los presupuestos utópicos a una severo correctivo; por otra parte, la modernidad revisada allana el camino para desarrollar un arte crítico desde la memoria colectiva…

Parkour a l’art actual – Abjecte

ABJECTE. Molts creadors, al llarg de la història, s’han submergit en un àmbit fosc i transgressor del extrem, el grotesc i el monstruós. El abjecte com categoria estètica s’inspira en la noció psicoanalítica d’abjecció, tal com la formula Julia Kristeva en la seva obra Pouvoirs de l’horreur. Essai sur l’abjection (1980).

En la categoria del “abjecte” l’artista mostra la vulnerabilitat de la condició humana, no…

Artist talk – Núria Güell

 

Anticipar la utopia. Xavier Arenós a la Galeria Valle Ortí Pilar Bonet

 

Massa manual d’instruccions. El codi d’un programa d’usuari sembla, avui per avui, un llenguatge perfecte i funcional que podem aplicar en qualsevol ocasió. Tenim en el llibre d’instruccions la literatura perfecta i l’eina feliç que ens salva de l’ansietat, del desvariejar o de l’exclusió social. Fins i tot, quelcom tan arrelat com la utopia pot succeir a la manera d’un breviari d’autoajuda que indica les maneres d’usar la revolució o d’organitzar la seva litúrgia. Preocupant, sens dubte. Hem rutinitzat la utopia com a pamflet d’una ideologia al servei de qualsevol destí comú, sense qüestionar la seva veritable capacitat de transformació, com la portadora inexcusable d’un canvi radical i positiu sempre fent piruetes entre allò real i allò desitjat. La utopia, al llarg del nostre passat més proper, ha extraviat en el seu esdevenir legitimador el plaer del descobriment, convertida en una ideologia quasi mecànica que aplica receptes que només funcionen de manera apriorística. Però la utopia és…

Artist Talk – Mireia Sallarès

 

Artist Talk – Rafel G. Bianchi

 

L’Abecedari de Gilles Deleuze – D de Desig

 

Valor #1 (vídeo) Núria Güell

 

Distància. Quatre gifs per Arts Coming
Alexandra Laudo

La proposta de comissariar una sèrie de gifs animats d’artistes per a la plataforma Arts Coming va sorgir de manera espontània en una conversa informal amb un dels seus membres fundadors. Ell va preguntar-me si sabia de creadors que poguessin estar interessats a realitzar propostes artístiques en aquest format per publicar-les a la web del projecte, i aquesta interrogació despreocupada va…

Words with… Martí Peran (Part 1)

 

Una conversación matinal de domingo entre Åsa Cederqvist y Black Tulip con Juan Canela como invitado Juan Canela

 

Es una fría mañana dominical de febrero en Barcelona, y espero en la puerta del MACBA a Åsa Cederqvist y Black Tulip, artistas con las que me he citado para charlar un rato. La iniciativa es parte de un proyecto de Martí Manen para La Capella, “Síndrome”, que propone una aproximación a algunas de las formas de producción actuales en Estocolmo. La idea de estos encuentros es poner en contacto a uno de los artistas de la exposición –todos suecos- con otro del contexto barcelonés para que puedan entablar una conversación sobre diversos temas. Además estos son acompañados por otro agente artístico (en este caso yo) con el objetivo de escribir un texto (este).

L’Abecedari de Deleuze – E d’Enfance (Infantesa)

 

L’Abecedari de Gilles Deleuze – F de Fidelitat

 

L’Abecedari de Gilles Deleuze – G de Gauche (Esquerra)

 

Doppelgänger Golfinger (Arquitecte i “Villano”) Dani Montlleó

 

Words with… Heroínas de la cultura

 

Lo prometido es deuda (Manifest) Raquel Friera

 

MANIFEST ANTI-CULPA ECONÒMICA

 

Lo prometido es deuda

La situació econòmica que estem vivint a Espanya ens està arrossegant, individualment i social, a extrems insostenibles. A causa del deute públic, estem patint retallades salvatges que ataquen la supervivència i la dignitat de les persones. A més, la precarietat salarial i l’altíssima taxa d’atur ens impedeixen, a gran part dels ciutadans, fer front als nostres deutes privats (hipoteques, crèdits empresarials, etc.). Comprendre l’origen d’aquest deute públic i dels nostres deutes privats és, per tant, fonamental per poder entendre la situació econòmica actual. El deute és a la base de la nostra economia, de les nostres vides.

 

En el cas dels deutes privats, el problema més estès actualment és el pagament de la hipoteca, que ens pot servir

Words with… Amanda Cuesta (Primera part)

 

Parkour a l’art actual – Cinema expandit

CINEMA EXPANDIT. El periodista Gene Youngblood va publicar  Expanded Cinema en 1970, augurant l’expansió de les possibilitats del cinema experimental gràcies a les noves tecnologies. Segons l’autor, el cinema es podia practicar en tres mitjans: el cel·luloide tradicional, el vídeo i l’ordinador. No es tractava de crear nous continguts, sinó nous contextos per a la recepció.

Words with… Amanda Cuesta (Part 2)

 

L’Abecedari de Gilles Deleuze – H de Història de la filosofia

 

Cul-de-sac Sonia Fernández Pan

 

Cul-de-sac és una expressió en francès que, tot i que es refereix a una situació física concreta des del seu significat literal, estén el seu sentit gràcies a la promiscuïtat del llenguatge cap a aquelles situacions impossibles -o gairebé- de resoldre, a aquelles qüestions que produeixen un enfrontament que es converteix en una circumstància absurda en què algú acaba lluitant només perquè lluita contra alguna cosa que no es deixa combatre fàcilment. Cul-de-sac, traduït en català com a “carreró sense sortida”, suposa un punt mort, una tessitura en què s’ha entrat però de la qual no es pot sortir triomfalment. Normalment, un es troba en un carreró sense sortida sense saber exactament com s’ha arribat aquí, participant d’una situació en què no s’ha entrat voluntàriament. Per contrapartida, proposant la idea de “cul-de-sac” per a un cicle de gifs, l’exercici funciona de manera inversa: es construeix intencionadament un carreró sense sortida, es planteja…

Parkour a l’art actual – Queer

-QUEER(teoria). Partint de la base que la sexualitat no és un simple fet natural sinó una construcció social, aquest camp d’estudis, hereu del feminisme, s’ha desenvolupat com un àmbit de recerca i activisme sobre la cultura gai, lesbiana, bisexual, transsexual i intersexual. La teoria ‘queer’, des de múltiples camps disciplinaris -història, crítica literària, sociologia, filosofia…

Artist Talk – Francesc Abad

 

L’Abecedari de Gilles Deleuze – I d’Idea

 

L’Abecedari de Gilles Deleuze – J de Joie (Alegria)

 

Grado: 0 Pilar Bonet

 

Animacion

El Abecedario de Gilles Deleuze – K de Kant

 

Words with… A bao a qu (Parte 1)

 

Artist Talk – Tania Bruguera (Part 1)

Picasso Opening Rogelio López Cuenca

 

Words with… Joan M. Minguet Batllori

L’Abecedari de Gilles Deleuze / M de malaltia

 

L’Abecedari de Gilles Deleuze / N de Neurologia

 

L’Abecedari de Gilles Deleuze – O d’ Òpera

 

El Abecedario de Gilles Deleuze – P de Profesor

 

L’Abecedari de Deleuze / Q de Questió

 

L’Abecedari de Gilles Deleuze – G de Gauche (Esquerra)

 

Els articles més vistos
Parkour a l’art actual – Joc

JOC. Una activitat que es realitza per al gaudi dels participants pot ser un joc. Aquest principi es diferencia del treball i també de l’art, però sabem que la presència del joc és bàsica en les activitats creatives, des de les quotidianes a les artístiques. Algunes pràctiques artístiques parteixen del joc i usen la seva estratègia per involucrar l’espectador en una missió més participativa,...

Distància. Quatre gifs per Arts Coming
Alexandra Laudo

La proposta de comissariar una sèrie de gifs animats d’artistes per a la plataforma Arts Coming va sorgir de manera espontània en una conversa informal amb un dels seus membres fundadors. Ell va preguntar-me si sabia de creadors que poguessin estar interessats a realitzar propostes artístiques en aquest format per publicar-les a la web del projecte, i aquesta interrogació despreocupada va propiciar un intercanvi d’idees...

Transició
Inés R. Artola

 

Despertava l’any i jo de la letargia quan Pilar Bonet em va proposar portar la següent edició de GIF’s de Arts Coming. Vaig trigar en despertar uns dies, el tema va brollar en breu, els artistes van anar responent amb comptagotes, les aventures pel mig queden per a un anecdotari, i aquí estem.

 

El modus d’operació, un cop resolt el tema, va ser contactar amb els artistes donant unes mínimes pautes, una...