Carrito
0 productes
Veure cistella
Vostè està missing. “Usted está aquí”, de Daniel Cockburn - José Ramón Otero Roko

 

 

 

De tant en tant un té el plaer de trobar una peŀlícula en DVD (que és aquest format gairebé tan bo com veure-la al cinema però amb l’avantatge que es converteix en un objecte important que es pot  donar i oferir-se com una cosa que mereix l’atenció de qui ignora la seva importància) que es torna més i més extraordinària a mesura que un la cartografia i la rememora. You are here (“Vostè es troba aquí”, Daniel Cockburn, Canadà, 2010), editada a la coŀlecció Sci-Fi Cults, del segell independent granadí Cine Binario, és un d’aquests títols de descobriment per a aquesta espècie precaritzada que són els gafapastas i per a aquesta classe apoderada que són els perroflauta, en aquesta crisi mestissa que ha acabat per fer-nos a tots proletaris i que no se’ns oblidi, amic, no tant hem arribat fins aquí per quedar-nos com ens han portat fins a aquest lloc per deixar-nos, mal que li pesi a algun/a donar-se per aŀludit/da.

 

Si abans de la crisi no sap on era i li semblava que no arribava enlloc i ara amb la crisi és en algun lloc, i si és una plaça d’aquí no es mogui, aquesta és la seva peŀlícula. Perquè, encara que ja ens queda lluny, podem recordar els temps, ara daurats, en què anàvem d’una banda a una altra donant comptes de fins aquí havíem arribat i, si les coses s’havien posat així de malament, ara només podien millorar. Era l’època en la qual el Pla Bolonya planificava que l’horitzó de la filosofia era el coaching per a empreses i que un “cool hunter” no era el votant mitjà del PPSOE proselititzant flegma i dient que abans no n’hi havia per tant o que no ha passat res, sinó un caçador de tendències que augurava, atenció, i això ho he sentit jo a la matinal de la cadena SER a un despatx veterinari, que el mocador palestí s’anava a posar de moda. Cinc anys després encara no sabem què més es posarà de moda, encara que qualsevol cambrer sàpiga què servir al client si en comptes de demanar un gintònic demana un còctel Molotov, i, miri, si posem una mica de la nostra part segur que aconseguim que el futur no ens sorprengui.

 

YAH_presskit_final

 

Eren altres temps, dèiem. Quan la gent tenia feina. La veritat és que els idealitzem. La majoria tenia una feina precària, i hi havia un altre 15% que no tenia feina, però com ens deien que no hi havia crisi i totes les setmanes de maig es celebrava un casament, pel civil, pensàvem que el futur era que se’ns pugés un còctel al cap i llançar un mocador a la parelleta, just al revés del que és ara.

 

You are here” va d’aquests treballs de la bombolla en què tot és paradoxa i la productivitat es mesura per fer coses inútils per a la societat el màxim temps possible. D’un costat del fil telefònic una legió de supervisors que comproven la localització dels empleats. De l’altre banda la corresponent legió de precaritzats que deambulen per la ciutat rebent instruccions. I, en una cambra, un llibre que ha estat escrit amb tot el que la lliure empresa pot assumir dels relats de Cortázar i Borges, o sigui, que s’assembla a les tapes. És una història en la qual el món és ple de senyals que expliquen aquest funcionament tan pervers com enigmàtic del sistema. I la gràcia és que el sistema està desaparegut i només ens queda endevinar on ha anat seguint les seves petjades.

 

 

ATENCIÓ, SPOILERS Left Hand Rotation

 

EL DESENLLAÇ COM A RESIDU DEL SETÈ ART

Dins del marc de les nostres Accions Urbanes Absurdes hem obert un capítol anomenat Accions per a l’Alliberament del temps lliure, en el nostre afany per ajudar-te a preservar temps lliure no productiu. Ens plantegem: ¿Consumir desenes d’hores veient una sèrie si ja coneixem el final? Gràcies al spoiler aquesta activitat passiva ja no serà necessària.

 

spoilers 2

L’Emoció Moral José Ramón Otero Roko

 

A l’anterior text que vam publicar a Arts Coming, Ètica de la Forma, insinuàvem la idea d’emoció moral com a proposta per evolucionar el concepte d’hàptica elaborat pel crític d’Art i anarquista Herbert Read. Una emoció moral que s’incorpori a l’aprehensió més primària de les creacions. Perquè tot i que l’Art ha estat abordat en el segle XX, i al XXI, des de tot tipus de categoritzacions tècniques, sensitives, culturals, la seva intencionalitat política s’ha disseminat en nombroses ocasions només com a vulgarització de les obres. El judici estètic corresponia al crític. El judici ètic, i el seu correlat en forma de discussió, a l’opinió pública, no compradora i moltes vegades no observadora de l’Art, en un procés accentuat des de la irrupció de la postmodernitat per la pregunta ¿qui som nosaltres per jutjar la moral de l’altre?

 

Words with… A bao a qu (Part 2)

Words with… A bao a qu (Parte 1)

 

Ètica de la Forma José Ramón Otero Roko

 

L’emoció estètica, repetida com un mantra en l’organització social de l’Art, s’ha transformat en una forma de veto als valors comuns. El concepte, que originalment es deu al compositor Arnold Schönberg, en el seu llibre “Escrits d’una experiència musical” ( 1978 ), i que fa tres dècades donava compte d’allò que anava, en l’apreciació de les obres, més enllà del “contingent, tangible i relatiu”, avui és coartada d’una jerarquia cultural basada en interessos i arbitrarietats que sorgeixen precisament quan les espècies de la crítica i el compromís a Occident van semblar esgotades, i que restant-se del antagonisme via integració en el camp ideològic socialiberal, o via pura evasió, gràcies a la droga dura de la fi de la història, es retiren als espais ja designats com a institucionals, o sigui corretges de transmissió d’aquesta “emoció decorativa” dels rics i poderosos que es justifica a si mateixa sense requerir cap integritat.

Comentaris

De moment no hi ha comentaris
Ja t'has inscrit?   Iniciar sessió