Carrito
0 productes
Veure cistella
“Relacions perilloses”. La manipulació en la dinàmica grupal - #LoRelacional

 

És de nit, has apagat el llum de l’habitació i ets ajaguda al llit, preparada per a quedar-te adormida d’un moment a l’altre. Però avui no aconsegueixes agafar el son tan fàcilment. Semblaria com si la teva ment tingués altres plans reservats per a tu. T’has posat a repassar el teu dia i has entrat en una roda pensant en cert succés que en el seu moment no te’n vas adonar del tot, o que havent arribat a captar-lo, no vas aconseguir entendre completament. Tornes sobre l’escena una i altra vegada, com els nadons que tiren insistentment una pilota intentant assimilar la distància que es crea entre ells i el seu objecte de desig. Aquest és també el modus operandi dels GIF’s animats: repetir un instant per descobrir així una realitat que tot i ser-hi allà, ens va passar desapercebuda, i que gràcies a la reiteració i el ritme, ens sembla nova, amb un significat encara per explorar. I com els nens, trobem cert plaer en això.

 

El grup de #LoRelacional de #Meetcommons (1) portem un temps fent aquesta mateixa operació: tornar sobre situacions grupals quotidianes que ens inquieten i a través de formats audiovisuals les exorcitzem per apaivagar els fantasmes, trobar remeis que puguin servir igualment a d’altres, i realitzar més fàcilment somnis col·lectius que precisen que ens capacitem sobre com caminar juntes. I és que funcionar de manera col·laborativa té el seu “entrellat” i de vegades es torna un camp de batalla en què diferents forces i pulsions actuen. Aprofitem aquests GIF’s que hem generat per a l’ocasió, per aturar-nos en una dinàmica grupal concreta: la manipulació.

 

No podíem començar de millor manera que amb un GIF tret de la pel·lícula “Jane Austen a Manhattan” de James Ivory (1980), on la manipulació és el tema central del metratge. En aquesta seqüència, veiem com un home treu una dona (la seva nòvia) d’un lloc per la força. La sacsejada que pateix la noia és subratllada pel moviment de la seva cueta, el tancament brusc de la porta i la negació del seu cap, que remarca l’agressivitat de l’acte aportant gran dinamisme formal al pla. Aquesta escena desprèn una alta dosi de violència, en aquest cas física, que no serà l’única a la qual es veurà sotmesa la protagonista al llarg del film. La manipulació en les relacions interpersonals és una violència, menys evident, més subtil però igualment perjudicial. Al veure-la i coneixent el context (el noi està intentant treure a la seva parella d’un grup de teatre en què està sent manipulada), ens preguntem, sota pena de ser políticament incorrectes, si no podríem parlar també de manipulació (ser forçada a fer alguna cosa en contra de la voluntat) en un sentit beneficiós per a qui la pateix, malgrat el caire típicament immoral, limitador de la llibertat i condicionador del criteri personal que se li atribueix a tota manipulació. Una violència com a tàctica ocasional per contrarestar una altra violència, amb tots els problemes ètics i ideològics que això pot comportar (i més encara si es creuen pel mig l’amor romàntic i les cures).

 

El GIF creat a partir de “El Poble dels Maleïts” de Wolf Rilla (1960) ens dóna l’oportunitat de visualitzar la manipulació exercida col·lectivament a manera de pressió sobre l’individu. Una pressió invisible en els seus mètodes però de notoris efectes, que podem percebre en el semblant d’un home descompost. Un inquietant travelling que mostra la mirada coercitiva d’uns diabòlicament dolços nens rossos, que sincronitzant esforços, acaben afectant la psique d’un professor neutralitzat en la seva autoritat. Un pla contraplà, que enfronta el grup i l’individu, i que en aquest cas desemboca en un intercanvi de forces favorable al grup de petits éssers alineats en objectius, sincronitzats en actituds i uniformitzats en signes.

 

Aquestes són estratègies que no ens fan desconegudes, al contrari, som capaços de reconèixer-les i reconèixer-nos-hi perquè: jo manipulo, tu manipules, nosaltres manipulem … És una cosa que aprenem des del propi grup primari en el qual som integrats en néixer i que repetim i transmetem de generació en generació. L’expressiva caiguda d’ulls de Karra Elejalde a “Ocho apellidos vascos” d’Emilio Martínez Lázaro (2014), mostrant una emfatitzada i resignada decepció, és absolutament mestra en aquest sentit. S’hi condensen no solament totes les vegades que no hem cobert les expectatives d’algun ésser estimat, sinó també totes les vegades que hem condicionat la nostra conducta per evitar rebre aquest o un gest semblant i fins i tot totes les vegades que a manera d’autocensura, hem descartat pensar o desitjar alguna cosa. Aquest caiguda de la mirada recull a la vegada el seu revers: totes les vegades que un comportament adequat ha estat objecte de recompensa afectiva, incentiu i celebració. Potser puguem alliberar-nos de tal manipulació com menys éssers estimats tinguem a qui acontentar, escapant així dels llaços d’interdependència a través del desinterès, però preferiríem pensar en solucions més madures, que passen per ser capaços de donar respostes ajustades a les situacions davant manifestacions de terrorisme afectiu.

 

Som pures màquines emocionals, d’intricats mecanismes dels que coneixem certes equacions però l’algoritme complex de les quals no arribem del tot a descobrir. Tot i això més previsibles del que ens pensem, més manipulables del que ens agradaria admetre. “La Màquina del Temps” de George Pal (1960) va ser una d’aquelles pel·lícules que es van quedar gravades al meu plàstic cervell de 7 anys, una tarda davant del televisor de la casa dels meus avis. Va ser aquesta precisament l’escena que em va impactar especialment, on les persones hi van hipnòtiques, de manera semivoluntària i en massa, cap a un edifici que les devora, que els porta a la mort. Crec que en aquest moment em vaig fer inconscientment una promesa, un jurament que en aquell moment no vaig arribar a comprendre i que es va quedar guardat en algun lloc de la meva ment. Insistent, reapareix amb certa latència, de múltiples maneres, en loop, reincident, igual que els GIF’s animats, esperant que en el següent cicle descobreixi una mica més sobre ell.

 

 

#LoRelacional

 

(1) #LoRelacional del #Meetcommons som un grup de recerca informal que treballem sobre els aspectes relacionals del comportament grupal, format per: Eider Ayerdi, Txelu Balboa, M’angel Manovell, Saioa Olmo i Marta Villota. http://meetcommons.org

 

 

 

 

“Relacions perilloses” #1

 

1violencia_LoRelacional

1. Violència – #LoRelacional (2015)

 

 

 

“Relacions perilloses” #2

 

2bulling_LoRelacional

2.Buling – #LoRelacional (2015)

 

 

 

“Relacions perilloses” #3

 

3decepcion_LoRelacional

3- Decepción – #LoRelacional (2015)

 

 

 

“Relacions perilloses” #4

 

4automatas_LoRelacional

4- Autómatas – #LoRelacional (2015)

 

 

 

.edu AAVIB

 

Les noves formes de fer i entendre l’art, la intuïció d’un nou paradigma, les posicions de dissidència amb l’actual paisatge social, polític i econòmic i la voluntat de transformació ha conduit als membres del col·lectiu AAVIB (Associació d’Artistes Visuals de les Illes Balears), des de fa uns anys, a un nou plantejament associatiu amb la voluntat d’impulsar processos d’innovació social, educatius i participatius a través de la cultura. La funció crítica de l’AAVIB es desenvolupa amb el llenguatge artístic col·lectiu i de col·laboració que despista i demostra major eficàcia contra les noves maneres de dominació social. A través dels Laboratoris d’AA:TOMIC es generen processos d’aprenentatge i d’intercanvi de coneixement amb un caràcter experimental, per promoure la creativitat i la reflexió, són experiències pilot que exemplifiquen com la cultura i els processos creatius poden revertir en la societat més enllà del producte artístic.

Transició Inés R. Artola

 

Despertava l’any i jo de la letargia quan Pilar Bonet em va proposar portar la següent edició de GIF’s de Arts Coming. Vaig trigar en despertar uns dies, el tema va brollar en breu, els artistes van anar responent amb comptagotes, les aventures pel mig queden per a un anecdotari, i aquí estem.

 

El modus d’operació, un cop resolt el tema, va ser contactar amb els artistes donant unes mínimes pautes, una màxima llibertat, un temps rècord de reacció i un baix jurament de no revelar quins altres artistes podrien participar. Eren les normes del joc. El risc que calia prendre. El tema obert convidava a que giressin la meva perspectiva. I així ho van fer. Així, ens vam retroalimentar: els vaig donar el tema, ells van crear, després jo rebia, mirava, pensava, llegia, i ara m’assec a teixir el text. Un treball conjunt amb llibertat de perspectives que ha funcionat.

32441 colors de més Estel Boada

 

En Daniel Moreno em va parlar un dia del True Color gif, un format d’imatge que es diferencia del GIF habitual per contenir més de 32.441 colors, mentre que el segon té un màxim de 256. True Color gif no entra dins els paràmetres que construeixen un GIF, tot i així, se’l segueix anomenant GIF. Aquesta peculiaritat ens va portar a parlar dels límits d’alguns termes, de com els forcem a ser alguna cosa que no són i els anomenem d’una manera que no es correspon amb la seva concreció. A partir d’aquesta conversa vam parlar del concepte de “treball col·lectiu”. Vam entendre que en realitat “el treball col·lectiu” no equival a la suma de diversos membres que treballen per igual, sinó que acaba convertint-se en un procés purament individual. Després de l’època d’estudis, la trobada diari amb companys i companyes es dissol i deixa pas a la lluita individual per trobar el temps que requereix el col·lectiu.

BUG (El quequeig de la lògica) Pilar Bonet

 

El bug es defineix en aquests termes: ‘Un error de programari, popularment conegut com a bug (bestiola), és un error o fallida en un programa d’ordinador o sistema de software que desencadena un resultat indesitjat’. Intempestiu cataclisme virilià! Un error en el programari que pot desencadenar complexes i contradictòries recerques a l’espai ware, amb la missió de recompondre una falla minúscula en la seva identificació però colossal en els seus efectes imponderables.

 

El bug té el seu origen i llegenda, les seves històries i també moltes faules sobre el tipus d’invertebrat que va ocasionar el primer gran error a l’interior d’un ordinador. Pot ser una paraula d’autoritat en boca d’un expert programador, una broma entre novells, un accés denegat a l’usuari o un forçat aterratge d’emergència en un vol intercontinental. La bestiola, com al planeta dels simis els seus pobladors…

Breve atlas de lugares imposibles Bárbara Sánchez Barroso

 

gif_bar2


Breve atlas de lugares imposibles – Bárbara Sánchez Barroso, 2015

 

“Fem visible allò invisible” Ana G. Alarcón

 

Treballar el lema des de l’apropiació crítica dins del camp de les arts visuals es converteix en un embolic de situacions, contextos i pretextos que sorgeixen arran d’una primera proposta. Un comissariat de GIF’s on el fil conductor sigui el text, la paraula, però no la paraula com a tal, sinó l’eslògan. Una frase, i fins i tot un sol terme que defineix una ideologia, una postura o una intenció, que és l’ànima d’una campanya, l’essència d’una sèrie de valors afegits (reals o no) d’un grup de poder. Efectivament, amb això em refereixo a la publicitat, però també a les estratègies llançades per l’Estat, que se serveix d’aquest tipus d’eines i mecanismes per construir la seva realitat paraŀlela, plena de falsos desitjos i esperances, cada dia menys creïbles per la societat dels nostres dies.

 

Des del eslògan publicitari, o des de la consigna propagandística, ens llancen diàriament frases o…

Sistema, codi, error Irina Mutt

 

Enviar un GIF amb una masturbació fetal, andrógina, obscena, 4D i sense rostre, per celebrar un naixement. Declarar el teu amor dient que si el cony és teu tu poses les regles. Buscar un lloc comú i d’etern retorn friki a partir de l’evolució del mineral a l’orgànic, fins a les genealogies i mitologies del streaming que passen pel soldat de wikileaks i la seva transformació a biodona. Flashejar la retina amb les consignes feministes i  bandarres d’animacions fetes per adolescents que editen fanzines. Aquestes són les propostes que Rafa Marcos, Gaby Cepeda, Minipimer TV i The Skinny Artist van decidir aportar quan van ser convidades a participar en aquest cicle de GIFS animats.

 

Comisariar petits Gifs suposa un exercici a mig camí entre la procrastinació i l’anàlisi. També implica submergir-se en la web, rastrejar les seves múltiples plataformes; TUMBLRS, blogs, Youtube i els milers d’espais…

Cul-de-sac Sonia Fernández Pan

 

Cul-de-sac és una expressió en francès que, tot i que es refereix a una situació física concreta des del seu significat literal, estén el seu sentit gràcies a la promiscuïtat del llenguatge cap a aquelles situacions impossibles -o gairebé- de resoldre, a aquelles qüestions que produeixen un enfrontament que es converteix en una circumstància absurda en què algú acaba lluitant només perquè lluita contra alguna cosa que no es deixa combatre fàcilment. Cul-de-sac, traduït en català com a “carreró sense sortida”, suposa un punt mort, una tessitura en què s’ha entrat però de la qual no es pot sortir triomfalment. Normalment, un es troba en un carreró sense sortida sense saber exactament com s’ha arribat aquí, participant d’una situació en què no s’ha entrat voluntàriament. Per contrapartida, proposant la idea de “cul-de-sac” per a un cicle de gifs, l’exercici funciona de manera inversa: es construeix intencionadament un carreró sense sortida, es planteja…

Distància. Quatre gifs per Arts Coming
Alexandra Laudo

La proposta de comissariar una sèrie de gifs animats d’artistes per a la plataforma Arts Coming va sorgir de manera espontània en una conversa informal amb un dels seus membres fundadors. Ell va preguntar-me si sabia de creadors que poguessin estar interessats a realitzar propostes artístiques en aquest format per publicar-les a la web del projecte, i aquesta interrogació despreocupada va…

Comentaris

De moment no hi ha comentaris
Ja t'has inscrit?   Iniciar sessió