Carrito
0 productes
Veure cistella
Parkour a l’art actual – Joc

JOC. Una activitat que es realitza per al gaudi dels participants pot ser un joc. Aquest principi es diferencia del treball i també de l’art, però sabem que la presència del joc és bàsica en les activitats creatives, des de les quotidianes a les artístiques. Algunes pràctiques artístiques parteixen del joc i usen la seva estratègia per involucrar l’espectador en una missió més participativa, lúdica i crítica.

Un joc corporal, visual o de relació, combina el riure amb la comunicació i és la base de l’aparició del llenguatge. En el context mateix del llenguatge, recordem que l’art és la síntesi del intel · lecte i la imaginació (Inmanuel Kant, Crítica de la raó pura, 1781), el resum de l’instint sensible i formal que sorgeix en “l’impuls del joc” (Friedrich Schiller, Cartes sobre l’educació estètica de l’home, 1795) i que per això podem afirmar que el joc és el principi de l’art i que l’art és joc. Alguns artistes actuals, des de la ironia, l’humor o la paròdia, a través del disbarat o el dubte com a reflexió anticipatòria del coneixement, s’involucren explícitament en la tàctica del joc com a dispositiu de comunicació amb el públic per aconseguir una recepció i participació més efectiva o crítica.

 

En els projectes de l’artista Rafel G. Bianchi s’uneix la pràctica del joc amb la mirada crítica. La teatralització de petits personatges i escenaris en els seus retallables de paper, per exemple, ens remeten a la metàfora de la vida i l’art des d’una representació a petita escala. Aquests escenaris, com un teatre de l’absurd i de la moral, persegueixen que l’espectador interactuï retallant les figures per crear noves històries. La simulació del llenguatge del món infantil és una forma d’aproximació a la realitat, una realitat ambigua i sens dubte decebedora on podem educar la nostra part sensible enfront del determinisme racional. En les activitats aparentment inútils, en el joc, es reconeix l’origen de la subjectivitat i de la cultura.

 

Cotxe oficial – Retallable. 30 x 42 cm. Rafael G. Bianchi, 2006

PARKOUR. DICCIONARI DE L’ART ACTUAL

Com un parkour urbà entre paraules, conceptes, teories i claus de l'art, aquest diccionari no segueix les rutes establertes i deriva per l'art d'avui saltant entre la topografia semàntica que defineix i conceptualitza les produccions artístiques. El moviment és lliure i fluid, sense regles ni perills. Basat en la confiança en un mateix com a lector.

La senzillesa enfront de la complexitat. Aquesta és la motivació del diccionari-recorregut pels conceptes de l'art actual, per aquests obstacles de paraules i expressions que envolten el món de l'art. Saltar i avançar.

Només és una cosa una mica diferent, un desplaçament àgil i estimulant a través dels circuits lingüístics i urbans de l'art del nostre temps.

Alguns obstacles per botar i fer ruta:
Abjecte / ZOMBIZACIÓ SOCIAL / APROPIACIÓ / IRONIA / TEATRE DEL ABSURD / ANTROPOLOGIA VISUAL / kistch / AXIOMA / INTERVENCIÓ URBANA / ARQUETIP / BIOPOLÍTICA / CANON / MARCA / ARQUITECTURA PER L'ESDEVENIMENT / ESTÈTICA RELACIONAL / CRÍTICA DE LA REPRESENTACIÓ / AUTORIA / DOCUMENTAL DE FICCIÓ / MORT DEL AUTOR / POSTPORNO / SIMULACRE / POSTMODERNITAT / REAL / RIZOMA / MULTITUD / ICONA / NET · ART ...

Comentaris

1 Comentario

  1. AnnaRoldn diu:

    Això és una proba de comentari desde twitter

Ja t'has inscrit?   Iniciar sessió