Carrito
0 productes
Veure cistella
“Fem visible allò invisible” - Ana G. Alarcón

Treballar el lema des de l’apropiació crítica dins del camp de les arts visuals es converteix en un embolic de situacions, contextos i pretextos que sorgeixen arran d’una primera proposta. Un comissariat de GIF’s on el fil conductor sigui el text, la paraula, però no la paraula com a tal, sinó l’eslògan. Una frase, i fins i tot un sol terme que defineix una ideologia, una postura o una intenció, que és l’ànima d’una campanya, l’essència d’una sèrie de valors afegits (reals o no) d’un grup de poder. Efectivament, amb això em refereixo a la publicitat, però també a les estratègies llançades per l’Estat, que se serveix d’aquest tipus d’eines i mecanismes per construir la seva realitat paraŀlela, plena de falsos desitjos i esperances, cada dia menys creïbles per la societat dels nostres dies.

 

Des del eslògan publicitari, o des de la consigna propagandística, ens llancen diàriament frases o mots que assumim, digerim i sense adonar-nos processem en les nostres ments fins fer-los nostres. Fins i tot ens servim d’ells i els incorporem al nostre llenguatge coŀloquial i al nostre dia a dia. “Just do it !”, “Gent sense complexos”, “always”, “el plaer pel plaer”… Darrere d’aquestes “innocents” llegendes hi ha tot un estudi de màrqueting que ens dicta el que volem escoltar (o llegir), aspectes amb els que necessitem sentir-nos identificats per donar una imatge concreta, pertànyer a un determinat esquema (o grup social) i sentir-nos com a casa. Des de la política trobem lemes que ens conviden a la llibertat, a la superació, a la igualtat i fins i tot al canvi. Disfresses i vestits de gala que encobreixen una necessitat d’èxit —tant de vendes en el cas dels productes de mercat oferts per la publicitat, com de vots en el cas de la classe política.

 

Això fa que des de diferents perspectives molts creadors posin la seva mirada en aquests mitjans, venedors de faŀlàcies, trampes del sistema que ens regalen anhels impossibles. Aquests mecanismes es converteixen en objecte d’apropiació generant “contracampanyes”, noves campanyes, nous lemes i nous imaginaris vinculats a una realitat “paraŀlela”, un discurs crític a una marca concreta o una situació específica.

 

En aquest sentit, des d’aquestes premisses i partint del lema com a pretext, amb una mirada àcida, s’insereixen les propostes dels quatre artistes/coŀlectius que formen part d’aquest projecte: Left Hand Rotation, DosJotas, Noaz i Daños Colaterales. Tots ells treballen en una línia activista, vinculada a una forta preocupació pel social i per les problemàtiques amb les que ens trobem en el nostre dia a dia.

 

Aquestes consignes inunden els nostres carrers però també trobem multitud de respostes a elles. El 15M es va convertir en un escenari ple de missatges i lemes des de la ciutadania, molts d’ells se segueixen utilitzant lligats a protestes i moviments ciutadans. Estratègies vinculades a la resistència des dels carrers on també treuen el cap algunes propostes artístiques, encara que aquest sentit estètic no es busca, no ha deixat de ser objecte d’estudi i reflexió. Nous missatges des del poble que reclamen i fan visibles necessitats concretes: fan visible l’invisible, o més aviat, el que “ells” (mercat i Estat) volen que romangui a l’ombra, amagat i imperceptible. En aquest ordre de coses, trobem com, de vegades, certes paraules o conceptes són (o intenten ser) desactivats per ser convertits en “marca” o “símbol” al seu servei.

 

Què passa quan les paraules perden el seu valor, el seu significat o la seva força? Quan un terme tan rotund com “revolució” es transforma en caricatura d’una societat o en marca? És aquesta paraula ja un emblema? De qui? Com la concebem? Es converteix en llenguatge del poder o segueix sent una eina al servei del poble?

 

Aquesta paraula és presa per Left Hand Rotation, on veiem com des de l’apropiació de diverses marques comercials, emergeix una i altra vegada la paraula “revolució”, lligada i vinculada a productes comercials desvinculats del propi terme. Què passa quan buidem de sentit les paraules o conceptes a través de la repetició?

 

DosJotas fa una crítica al típic eslògan o cartell que ens convida a callar i obeir, a consumir o a assumir determinades situacions. Ell ens planteja just el contrari: pensa, opina i obeeix, però primer reflexiona. Podria tractar-se d’una campanya real però curiosament són termes que no solem trobar en aquest tipus d’iniciatives (les de les corporacions o les institucionals).

 

I quantes vegades escoltem falses promeses a canvi d’un vot? La visió amable amb el típic discurs buit ple de compromisos i esperança. En aquesta línia s’insereix la proposta de Noaz, que ens mostra l’evolució del personatge polític, des de la seva aparença inofensiva que ens reclama el vot amb les seves iŀlusions fictícies fins a la realitat, i la cara que ens mostra una vegada ha aconseguit els seus objectius i es despulla de la seva màscara per ensenyar el seu “veritable” rostre.

 

I, efectivament, “tot va quedar lligat i ben lligat”. En aquest sentit Daños Colaterales plantegen una proposta on ens mostren a Emilio Hellín Moro, un torturador franquista que va sortir indemne de tots els seus crims i trenta anys després es descobreix que, sota un nou nom, el de Luis Enrique Hellín, està treballant com a assessor del Servei de Criminalística de la Guàrdia Civil. Una clara evidència que requereix una revisió del nostre passat més recent.

 

Quatre propostes en una línia crítica, que denuncien i donen visibilitat a evidències des del camp de les arts visuals; obres en ocasions incòmodes però molt necessàries.

 

Ana G. Alarcón

https://anagalarcon.wordpress.com

 

 

“Hagamos visible lo invisible” #1

rpm

RPM (revoluciones por minuto) – Left Hand Rotation, 2014

 

La tierra gira a 0.00069 rpm.

Un tocadiscos gira a 33 rpm.

Un CD gira a 2000 rpm.

Un disco duro gira a 10000 rpm.

 

*”Debemos saber que las nuevas tecnologías de conocimiento sólo promoverían la *revolución* si, y solamente si, nos oponemos desde el principio a la caricatura de la sociedad global que es tramada para nosotros desde las grandes empresas multinacionales lanzándose a sí mismas, en una marcha peligrosa, a las autopistas de la información.”*

Fragmento *manipulado* de Velocidad e información, de *Paul Virilio*.

 

 

“Hagamos visible lo invisible” #2

gif_dosjotas

Piensa-Opina-Obedece / DosJotas, 2014

 

 

“Hagamos visible lo invisible” #3

MONSTRUO_RAJ.03(380Kb)

El sacrificio – Noaz, 2014

 

 

“Hagamos visible lo invisible” #4

Todo quedó atado y bien atado - Colectivo Daños colaterales, 2014

Todo quedó atado y bien atado – Colectivo Daños colaterales, 2014

 

TODO QUEDÓ ATADO Y BIEN ATADO

En 1980 Emilio Hellín Moro ayudado de otros fascistas de Fuerza Nueva secuestraron a  Yolanda González de 19 años, militante del Partido Socialista de los Trabajadores. Tras detenerla en su apartamento, fue interrogada por su supuesta aunque errónea vinculación con el comando Madrid de ETA, para más tarde dispararle tres disparos en la cabeza en un descampado. Emilio Hellín fue el único procesado y se le condenó a 43 años de cárcel. Pero gracias a sus amistades en la Policía y en Instituciones Penitenciarias, consiguió un permiso de seis días que aprovechó para huir a Paraguay dónde fue localizado por un equipo de investigadores de Interviú.

 

En 2013 gracias de nuevo a una investigación del periódico el País se ha descubierto que aunque ha cambiado su nombre a Luis Enrique Hellín, este asesino trabaja como asesor del Servicio de Criminalística de la Guardia Civil. Participa en investigaciones judicializadas sobre terrorismo y delincuencia, imparte cursos de formación a agentes de la Guardia Civil, la Policía Nacional, el Ministerio de Defensa, Ertzaintza y Mossos d’Esquadra. Da conferencias a miembros de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado en organismos oficiales y cobra por estos trabajos directamente del Ministerio del Interior.

 

 

 

.edu AAVIB

 

Les noves formes de fer i entendre l’art, la intuïció d’un nou paradigma, les posicions de dissidència amb l’actual paisatge social, polític i econòmic i la voluntat de transformació ha conduit als membres del col·lectiu AAVIB (Associació d’Artistes Visuals de les Illes Balears), des de fa uns anys, a un nou plantejament associatiu amb la voluntat d’impulsar processos d’innovació social, educatius i participatius a través de la cultura. La funció crítica de l’AAVIB es desenvolupa amb el llenguatge artístic col·lectiu i de col·laboració que despista i demostra major eficàcia contra les noves maneres de dominació social. A través dels Laboratoris d’AA:TOMIC es generen processos d’aprenentatge i d’intercanvi de coneixement amb un caràcter experimental, per promoure la creativitat i la reflexió, són experiències pilot que exemplifiquen com la cultura i els processos creatius poden revertir en la societat més enllà del producte artístic.

“Relacions perilloses”. La manipulació en la dinàmica grupal #LoRelacional

 

És de nit, has apagat el llum de l’habitació i ets ajaguda al llit, preparada per a quedar-te adormida d’un moment a l’altre. Però avui no aconsegueixes agafar el son tan fàcilment. Semblaria com si la teva ment tingués altres plans reservats per a tu. T’has posat a repassar el teu dia i has entrat en una roda pensant en cert succés que en el seu moment no te’n vas adonar del tot, o que havent arribat a captar-lo, no vas aconseguir entendre completament. Tornes sobre l’escena una i altra vegada, com els nadons que tiren insistentment una pilota intentant assimilar la distància que es crea entre ells i el seu objecte de desig. Aquest és també el modus operandi dels GIF’s animats: repetir un instant per descobrir així una realitat que tot i ser-hi allà, ens va passar desapercebuda, i que gràcies a la reiteració i el ritme, ens sembla nova, amb un significat encara per explorar. I com els nens, trobem cert plaer en això.

ATENCIÓ, SPOILERS Left Hand Rotation

 

EL DESENLLAÇ COM A RESIDU DEL SETÈ ART

Dins del marc de les nostres Accions Urbanes Absurdes hem obert un capítol anomenat Accions per a l’Alliberament del temps lliure, en el nostre afany per ajudar-te a preservar temps lliure no productiu. Ens plantegem: ¿Consumir desenes d’hores veient una sèrie si ja coneixem el final? Gràcies al spoiler aquesta activitat passiva ja no serà necessària.

 

spoilers 2

Transició Inés R. Artola

 

Despertava l’any i jo de la letargia quan Pilar Bonet em va proposar portar la següent edició de GIF’s de Arts Coming. Vaig trigar en despertar uns dies, el tema va brollar en breu, els artistes van anar responent amb comptagotes, les aventures pel mig queden per a un anecdotari, i aquí estem.

 

El modus d’operació, un cop resolt el tema, va ser contactar amb els artistes donant unes mínimes pautes, una màxima llibertat, un temps rècord de reacció i un baix jurament de no revelar quins altres artistes podrien participar. Eren les normes del joc. El risc que calia prendre. El tema obert convidava a que giressin la meva perspectiva. I així ho van fer. Així, ens vam retroalimentar: els vaig donar el tema, ells van crear, després jo rebia, mirava, pensava, llegia, i ara m’assec a teixir el text. Un treball conjunt amb llibertat de perspectives que ha funcionat.

32441 colors de més Estel Boada

 

En Daniel Moreno em va parlar un dia del True Color gif, un format d’imatge que es diferencia del GIF habitual per contenir més de 32.441 colors, mentre que el segon té un màxim de 256. True Color gif no entra dins els paràmetres que construeixen un GIF, tot i així, se’l segueix anomenant GIF. Aquesta peculiaritat ens va portar a parlar dels límits d’alguns termes, de com els forcem a ser alguna cosa que no són i els anomenem d’una manera que no es correspon amb la seva concreció. A partir d’aquesta conversa vam parlar del concepte de “treball col·lectiu”. Vam entendre que en realitat “el treball col·lectiu” no equival a la suma de diversos membres que treballen per igual, sinó que acaba convertint-se en un procés purament individual. Després de l’època d’estudis, la trobada diari amb companys i companyes es dissol i deixa pas a la lluita individual per trobar el temps que requereix el col·lectiu.

BUG (El quequeig de la lògica) Pilar Bonet

 

El bug es defineix en aquests termes: ‘Un error de programari, popularment conegut com a bug (bestiola), és un error o fallida en un programa d’ordinador o sistema de software que desencadena un resultat indesitjat’. Intempestiu cataclisme virilià! Un error en el programari que pot desencadenar complexes i contradictòries recerques a l’espai ware, amb la missió de recompondre una falla minúscula en la seva identificació però colossal en els seus efectes imponderables.

 

El bug té el seu origen i llegenda, les seves històries i també moltes faules sobre el tipus d’invertebrat que va ocasionar el primer gran error a l’interior d’un ordinador. Pot ser una paraula d’autoritat en boca d’un expert programador, una broma entre novells, un accés denegat a l’usuari o un forçat aterratge d’emergència en un vol intercontinental. La bestiola, com al planeta dels simis els seus pobladors…

Breve atlas de lugares imposibles Bárbara Sánchez Barroso

 

gif_bar2


Breve atlas de lugares imposibles – Bárbara Sánchez Barroso, 2015

 

Sistema, codi, error Irina Mutt

 

Enviar un GIF amb una masturbació fetal, andrógina, obscena, 4D i sense rostre, per celebrar un naixement. Declarar el teu amor dient que si el cony és teu tu poses les regles. Buscar un lloc comú i d’etern retorn friki a partir de l’evolució del mineral a l’orgànic, fins a les genealogies i mitologies del streaming que passen pel soldat de wikileaks i la seva transformació a biodona. Flashejar la retina amb les consignes feministes i  bandarres d’animacions fetes per adolescents que editen fanzines. Aquestes són les propostes que Rafa Marcos, Gaby Cepeda, Minipimer TV i The Skinny Artist van decidir aportar quan van ser convidades a participar en aquest cicle de GIFS animats.

 

Comisariar petits Gifs suposa un exercici a mig camí entre la procrastinació i l’anàlisi. També implica submergir-se en la web, rastrejar les seves múltiples plataformes; TUMBLRS, blogs, Youtube i els milers d’espais…

Cul-de-sac Sonia Fernández Pan

 

Cul-de-sac és una expressió en francès que, tot i que es refereix a una situació física concreta des del seu significat literal, estén el seu sentit gràcies a la promiscuïtat del llenguatge cap a aquelles situacions impossibles -o gairebé- de resoldre, a aquelles qüestions que produeixen un enfrontament que es converteix en una circumstància absurda en què algú acaba lluitant només perquè lluita contra alguna cosa que no es deixa combatre fàcilment. Cul-de-sac, traduït en català com a “carreró sense sortida”, suposa un punt mort, una tessitura en què s’ha entrat però de la qual no es pot sortir triomfalment. Normalment, un es troba en un carreró sense sortida sense saber exactament com s’ha arribat aquí, participant d’una situació en què no s’ha entrat voluntàriament. Per contrapartida, proposant la idea de “cul-de-sac” per a un cicle de gifs, l’exercici funciona de manera inversa: es construeix intencionadament un carreró sense sortida, es planteja…

Words with… Amanda Cuesta (Part 2)

 

Comentaris

De moment no hi ha comentaris
Ja t'has inscrit?   Iniciar sessió