Carrito
0 productes
Veure cistella
Cul-de-sac - Sonia Fernández Pan

Cul-de-sac és una expressió en francès que, tot i que es refereix a una situació física concreta des del seu significat literal, estén el seu sentit gràcies a la promiscuïtat del llenguatge cap a aquelles situacions impossibles -o gairebé- de resoldre, a aquelles qüestions que produeixen un enfrontament que es converteix en una circumstància absurda en què algú acaba lluitant només perquè lluita contra alguna cosa que no es deixa combatre fàcilment. Cul-de-sac, traduït en català com a “carreró sense sortida”, suposa un punt mort, una tessitura en què s’ha entrat però de la qual no es pot sortir triomfalment. Normalment, un es troba en un carreró sense sortida sense saber exactament com s’ha arribat aquí, participant d’una situació en què no s’ha entrat voluntàriament. Per contrapartida, proposant la idea de “cul-de-sac” per a un cicle de gifs, l’exercici funciona de manera inversa: es construeix intencionadament un carreró sense sortida, es planteja un problema sense pensar en la recerca d’una solució.

 

Cul-de-sac és una expressió i, sense abandonar el llenguatge, trobem que la retòrica ens ha concedit un passatemps argumental basat en la insistència estèril: la tautologia, que suposa una afirmació on allò que s’exposa s’explica per redundància, per repetició i per sinonímia. La tautologia esdevé una explicació capaç de no explicar res, en un carreró sense sortida on un significat rebota contra si mateix. Així mateix, la raó lògica de la filosofia ha trobat un terme per descriure aquells raonaments que no es poden solucionar perquè contenen contradiccions o paradoxes irresolubles i que, com a tals, es releguen al camp de l’especulació davant la seva impossibilitat d’una aplicació pràctica sobre allò que pretenien o tenien aparentment l’obligació de resoldre. L’aporia es converteix llavors en un problema no resolt però que, tanmateix i com a qüestió sempre per solucionar, hi és permanentment, esperant. Com un carreró sense sortida obert al futur, l’aporia permet constantment nous implicats -a la manera de còmplices involuntaris- per a una conclusió suspesa que es perllonga en el temps i en l’espai.

 

En traslladar la idea de cul-de-sac a un gif, el primer que sorgeix -amb la serietat de la ironia i la complexitat de l’elemental- és la impressió que la pròpia estructura en bucle d’un gif funciona com un carreró sense sortida al que, al unir principi i fi, no hi ha escapatòria possible. Però més enllà d’aquest al·legat rudimentari basat en l’estructural del gif, el següent cicle presenta diferents situacions “sense sortida”. Cadascun de les quatre propostes construeix un cul-de-sac autònom on l’evidència semàntica d’uns es contraposa al significat críptic d’altres. El cul-de-sac es presenta aquí com un fenomen visual polisèmic en el qual tenen cabuda la reescriptura constant sobre el mateix suport com a una possibilitat d’existència per a una cosa tan inaprehensible com l’infinit, el diàleg com una situació d’intercanvi inoperant, la resistència de la cultura a una interpretació diligent alhora que la seva exigència constant d’una explicació satisfactòria, o l’acoblament com a mecanisme de suspensió disfuncional per a dues activitats fisiològiques que, en unir-se, perden la seva raó de ser.

 

 

 

 

Cul-de-sac #1

Pablo Fernandez

Pablo Fernández – 2013

 

 

 Cul-de-sac #2

Llavaneras-def

Martin llavaneras, 2013

 

 

Cul-de-sac #3

Cordón - Pablo Fernández 2013

Cordón – Jesús Monteagudo Guerra 2013

 

 

 

Cul-de-sac #4

Sin-título-2

 

Iván Argote 2013

 

 

 

.edu AAVIB

 

Les noves formes de fer i entendre l’art, la intuïció d’un nou paradigma, les posicions de dissidència amb l’actual paisatge social, polític i econòmic i la voluntat de transformació ha conduit als membres del col·lectiu AAVIB (Associació d’Artistes Visuals de les Illes Balears), des de fa uns anys, a un nou plantejament associatiu amb la voluntat d’impulsar processos d’innovació social, educatius i participatius a través de la cultura. La funció crítica de l’AAVIB es desenvolupa amb el llenguatge artístic col·lectiu i de col·laboració que despista i demostra major eficàcia contra les noves maneres de dominació social. A través dels Laboratoris d’AA:TOMIC es generen processos d’aprenentatge i d’intercanvi de coneixement amb un caràcter experimental, per promoure la creativitat i la reflexió, són experiències pilot que exemplifiquen com la cultura i els processos creatius poden revertir en la societat més enllà del producte artístic.

“Relacions perilloses”. La manipulació en la dinàmica grupal #LoRelacional

 

És de nit, has apagat el llum de l’habitació i ets ajaguda al llit, preparada per a quedar-te adormida d’un moment a l’altre. Però avui no aconsegueixes agafar el son tan fàcilment. Semblaria com si la teva ment tingués altres plans reservats per a tu. T’has posat a repassar el teu dia i has entrat en una roda pensant en cert succés que en el seu moment no te’n vas adonar del tot, o que havent arribat a captar-lo, no vas aconseguir entendre completament. Tornes sobre l’escena una i altra vegada, com els nadons que tiren insistentment una pilota intentant assimilar la distància que es crea entre ells i el seu objecte de desig. Aquest és també el modus operandi dels GIF’s animats: repetir un instant per descobrir així una realitat que tot i ser-hi allà, ens va passar desapercebuda, i que gràcies a la reiteració i el ritme, ens sembla nova, amb un significat encara per explorar. I com els nens, trobem cert plaer en això.

Transició Inés R. Artola

 

Despertava l’any i jo de la letargia quan Pilar Bonet em va proposar portar la següent edició de GIF’s de Arts Coming. Vaig trigar en despertar uns dies, el tema va brollar en breu, els artistes van anar responent amb comptagotes, les aventures pel mig queden per a un anecdotari, i aquí estem.

 

El modus d’operació, un cop resolt el tema, va ser contactar amb els artistes donant unes mínimes pautes, una màxima llibertat, un temps rècord de reacció i un baix jurament de no revelar quins altres artistes podrien participar. Eren les normes del joc. El risc que calia prendre. El tema obert convidava a que giressin la meva perspectiva. I així ho van fer. Així, ens vam retroalimentar: els vaig donar el tema, ells van crear, després jo rebia, mirava, pensava, llegia, i ara m’assec a teixir el text. Un treball conjunt amb llibertat de perspectives que ha funcionat.

32441 colors de més Estel Boada

 

En Daniel Moreno em va parlar un dia del True Color gif, un format d’imatge que es diferencia del GIF habitual per contenir més de 32.441 colors, mentre que el segon té un màxim de 256. True Color gif no entra dins els paràmetres que construeixen un GIF, tot i així, se’l segueix anomenant GIF. Aquesta peculiaritat ens va portar a parlar dels límits d’alguns termes, de com els forcem a ser alguna cosa que no són i els anomenem d’una manera que no es correspon amb la seva concreció. A partir d’aquesta conversa vam parlar del concepte de “treball col·lectiu”. Vam entendre que en realitat “el treball col·lectiu” no equival a la suma de diversos membres que treballen per igual, sinó que acaba convertint-se en un procés purament individual. Després de l’època d’estudis, la trobada diari amb companys i companyes es dissol i deixa pas a la lluita individual per trobar el temps que requereix el col·lectiu.

BUG (El quequeig de la lògica) Pilar Bonet

 

El bug es defineix en aquests termes: ‘Un error de programari, popularment conegut com a bug (bestiola), és un error o fallida en un programa d’ordinador o sistema de software que desencadena un resultat indesitjat’. Intempestiu cataclisme virilià! Un error en el programari que pot desencadenar complexes i contradictòries recerques a l’espai ware, amb la missió de recompondre una falla minúscula en la seva identificació però colossal en els seus efectes imponderables.

 

El bug té el seu origen i llegenda, les seves històries i també moltes faules sobre el tipus d’invertebrat que va ocasionar el primer gran error a l’interior d’un ordinador. Pot ser una paraula d’autoritat en boca d’un expert programador, una broma entre novells, un accés denegat a l’usuari o un forçat aterratge d’emergència en un vol intercontinental. La bestiola, com al planeta dels simis els seus pobladors…

Breve atlas de lugares imposibles Bárbara Sánchez Barroso

 

gif_bar2


Breve atlas de lugares imposibles – Bárbara Sánchez Barroso, 2015

 

“Fem visible allò invisible” Ana G. Alarcón

 

Treballar el lema des de l’apropiació crítica dins del camp de les arts visuals es converteix en un embolic de situacions, contextos i pretextos que sorgeixen arran d’una primera proposta. Un comissariat de GIF’s on el fil conductor sigui el text, la paraula, però no la paraula com a tal, sinó l’eslògan. Una frase, i fins i tot un sol terme que defineix una ideologia, una postura o una intenció, que és l’ànima d’una campanya, l’essència d’una sèrie de valors afegits (reals o no) d’un grup de poder. Efectivament, amb això em refereixo a la publicitat, però també a les estratègies llançades per l’Estat, que se serveix d’aquest tipus d’eines i mecanismes per construir la seva realitat paraŀlela, plena de falsos desitjos i esperances, cada dia menys creïbles per la societat dels nostres dies.

 

Des del eslògan publicitari, o des de la consigna propagandística, ens llancen diàriament frases o…

Sistema, codi, error Irina Mutt

 

Enviar un GIF amb una masturbació fetal, andrógina, obscena, 4D i sense rostre, per celebrar un naixement. Declarar el teu amor dient que si el cony és teu tu poses les regles. Buscar un lloc comú i d’etern retorn friki a partir de l’evolució del mineral a l’orgànic, fins a les genealogies i mitologies del streaming que passen pel soldat de wikileaks i la seva transformació a biodona. Flashejar la retina amb les consignes feministes i  bandarres d’animacions fetes per adolescents que editen fanzines. Aquestes són les propostes que Rafa Marcos, Gaby Cepeda, Minipimer TV i The Skinny Artist van decidir aportar quan van ser convidades a participar en aquest cicle de GIFS animats.

 

Comisariar petits Gifs suposa un exercici a mig camí entre la procrastinació i l’anàlisi. També implica submergir-se en la web, rastrejar les seves múltiples plataformes; TUMBLRS, blogs, Youtube i els milers d’espais…

Distància. Quatre gifs per Arts Coming
Alexandra Laudo

La proposta de comissariar una sèrie de gifs animats d’artistes per a la plataforma Arts Coming va sorgir de manera espontània en una conversa informal amb un dels seus membres fundadors. Ell va preguntar-me si sabia de creadors que poguessin estar interessats a realitzar propostes artístiques en aquest format per publicar-les a la web del projecte, i aquesta interrogació despreocupada va…

Comentaris

De moment no hi ha comentaris
Ja t'has inscrit?   Iniciar sessió