Carrito
0 productes
Veure cistella
Ciutat Zombi - Eva Caro

 

Els zombies ens envaeixen des de fa alguns anys en el còmic, el cinema, la televisió, etc. Aquestes pràctiques culturals deriven d’una estètica gòtica i anticonsumista. La seva confirmació com a pràctica social crítica ha quedat aviat sepultada per una primerenca cooptació realitzada per l’esfera mercantil a través, principalment, del cinema i les sèries de televisió.

 

No és un estudi ampli, però la història de les “marxes zombies a les ciutats”, encara que és curta, data de 2001. Exactament la primera “Zombie Parade” va ser convocada a la ciutat de Sacramento, Califòrnia, el 19 d’agost de 2001. La infecció zombie recórrer tot Estats Units, expandint-se per Anglaterra, Portugal, Espanya, Brasil, Amèrica Llatina, Noruega, Aràbia Saudita, Japó i Sydney. Alguns exemples de ciutats són: Madrid, Méjico DF (la seva pàgina de seguidors a Facebook té més de 150.000 persones), Caracas ha realitzat una marxa com sàtira social. Valencia té també la seva.

 

Són fenòmens de masses connectades. Les derives mentals més individualistes han fet que certes persones, com a la Guerra Freda, arribin a construir-se refugis anti zombies en un acostament paranoic que normalment separa la línia de la ficció d’allò real. Línies que sembla que mai es puguin tocar apareixen unides per la por. Molts són els sociòlegs que investiguen les nostres societats seguint dues emocions: l’angoixa i el desig. La versió zombi de la societat sorgeix com a encarnació de la por, per sostracció del desig.

 

NightoftheLivingDead

 

Així, quan apliquem les característiques d’un zombie a les nostres estructures institucionals i jeràrquiques ens podem arribar a sorprendre de com de gran és la proporció zombificada de la ciutat.

 

Un zombi és un ésser no viu. Està allunyat i exclòs de la vida, dels seus ritmes, les seves emocions, etc . Així, reprodueix mecànicament els signes primaris d’un ésser viu, sent un pur simulacre de vida. Camina, camina, s’arrossega. Els seus moviments són maldestres, entretallats, mancats de fluïdesa. Posen un peu davant de l’altre però la mirada està perduda, manca de voluntat.

 

Un zombi és un cos en moviment. La seva similitud amb la institució zombi és tan paraŀlela que fa por. Efectivament, un museu “és per exclusió un allunyament de la vida”. Serà per allò de la distància crítica inteŀlectual. No coneix de ritmes vitals ni d’emocions però continua la producció del simulacre cultural. Aborda cada exposició amb un ritme establert per a la seva producció, per una guia de processos pautats, com la reproducció infinita del mateix. Sense voluntat, sense emoció, sense interrogació ni investigació.

 

Sense fregar-se amb la vida sinó menjant-se-la. Aquesta constitueix la característica zombi principal: la seva supervivència. Efectivament, el museu zombi no dubtarà a menjar o cooptar qualsevol iniciativa viva; destruint o infectant (única forma de reproducció). Amb el pas dels anys aquesta agressiva ingesta i infecció destrossaran l’ecosistema de la vida cultural al seu voltant. Destrossarà la diversitat, la pluralitat i tota la cadena de valor cultural. No serà un espai en relació.

 

macba_small1

 

Relació que es genera gràcies a la comunicació. I aquesta és la tercera gran característica zombi amb la qual es pot distingir entre la institució zombie i la que encara no ho és (si és que en queden): el diàleg. Els zombies grunyen al màxim, efectuen un nivell de comunicació molt primari. Les institucions zombies emeten paraules que no esperen resposta, emeten frases que queden surant entre les seves parets. No esperen resposta. Només diuen.

 

La quarta característica de la zombificació és la quantitat. La reproducció per infecció és bàsica per a la seva supervivència. Les institucions zombies són nodes de molts visitants o caminants. D’aquí la confusió de la quantitat amb el prestigi que moltes d’elles promulguen. Altres, les polítiques, defensaran les majories com a segell de supervivència.

 

Encara que m’hagi centrat en els museus és interessant comprovar si la detecció d’aquestes característiques ens farien descobrir la zombificació d’altres nivells oficials. En resum les característiques zombies són:

 

Moviment mecànic, supervivència per ingesta, reproducció per infecció i no diàleg.

 

Els autors de la webserie Cabanyal-Z ja ho han fet, barrejant els processos de gentrificació i resistència, donant resultats més que interessants per generar una matriu de valor i crítica diferent. Enhorabona.

 

 

 

Eva Caro, 2014

http://evacaro2013.wordpress.com

 

Comentaris

De moment no hi ha comentaris
Ja t'has inscrit?   Iniciar sessió