Carrito
0 productes
Veure cistella
BUG (El quequeig de la lògica) - Pilar Bonet

El bug es defineix en aquests termes: ‘Un error de programari, popularment conegut com a bug (bestiola), és un error o fallida en un programa d’ordinador o sistema de software que desencadena un resultat indesitjat’. Intempestiu cataclisme virilià! Un error en el programari que pot desencadenar complexes i contradictòries recerques a l’espai ware, amb la missió de recompondre una falla minúscula en la seva identificació però colossal en els seus efectes imponderables.

 

El bug té el seu origen i llegenda, les seves històries i també moltes faules sobre el tipus d’invertebrat que va ocasionar el primer gran error a l’interior d’un ordinador. Pot ser una paraula d’autoritat en boca d’un expert programador, una broma entre novells, un accés denegat a l’usuari o un forçat aterratge d’emergència en un vol intercontinental. La bestiola, com al planeta dels simis els seus pobladors, és un ésser enigmàtic que habita les selves post gutenberguianes i nia a qualsevol espai de fugida alterant sistemes i futurs. Omnipresent i alhora invisible, l’error és quelcom més enllà de la raó i no coneix sexe ni religió. Però l’efecte bug no és gens innocent, amb ell trontolla la nostra nau cibernètica i totes les seves rutes utòpiques. Podem assumir que és un antídot de l’arrogància, el càstig dels déus i l’advertència d’una llibertat traïda .

 

Pensant en aquestes moralines softwartianes, imaginant el caos que ocasiona el bug al temple de l’eficàcia tecnològica, camuflat en els codis binaris, m’ha vingut al cap el treball de quatre artistes que veig com experts buguers davant el destí o la dictadura de qualsevol protocol determinista. Ells, sovint exploren els cims de l’error i el fracàs, els meandres de l’heroisme bastard, la caiguda dels àngels bons, les fallides de la raó i el quequeig de la lògica. Sabem que un bug actua sense control i que és un metaprograma. Explicar una història sobre fracassos, errors o veritats a mitges, pot esdevenir un fake ironitzant, una paròdia crítica o alguna cosa fins i tot paranormal, però sempre més eficaç que la Veritat amb majúscules. I els autors d’aquests gifs són especialistes en certeses frustrades, en visions al·lucinants i rutes errades en els codis sense fi de la tecnologia o la història, i també d’aquests mons ocults que segueixen hivernant en la realitat.

 

Jonathan Millán guionitza de nou sobre una situació comuna i anodina. La nimietat de la situació aporta un extra de patetisme a l’escena: un rotllo de paper higiènic gira sobre si mateix, dinàmica que el converteix en un artefacte inútil, incapaç de saltar del bucle de la seva avaria. Ocasional paradoxa que, des de l’experiència de l’acte privat, ens remet a l’amplitud circular de l’univers i les seves dinàmiques de fallada. Com una cita, un epígraf o una frase en cursiva, la imatge s’aferra al fracàs o l’èxit en la seva improductiva energia centrífuga. L’artista sempre comença a partir d’alguna cosa real per fantasiejar amb hipòtesis ridícules. No busca imaginar successos previsibles sinó trobar al bug que frena la lògica de la narració una clau d’accés al malenconiós somriure d’allò inútil: ‘tot està a punt de no ser res’, amenaça a la seva pàgina web.

 

Per la seva banda, Pep Vidal, treballant en els perímetres de la ciència i l’enginyeria postracionalista, construeix una imatge a partir de la generació de fallades o del particular estatus visual del terme ‘error’. Les variacions infinitesimals no poden ser percebudes pels nostres ulls, no funcionen com una predicació constativa, només emergeixen a través d’un llenguatge específic i inintel·ligible per a la majoria de nosaltres. El bucle gràfic sorgeix d’aquesta tasca sobre les variacions del cataclisme i malgrat això s’aconsegueix una forma perfecta, rodona, resultat d’una total llibertat retòrica. Gairebé aporètica, la imatge estetitza la perfecció de l’error. Aquest matemàtic ficat en els territoris de l’art sap que els límits entre el que coneixem i el que desconeixem són espais extraordinaris per a l’especulació estètica i que un bug és la clau per desxifrar el impredictible, per acoblar el quequeig de la lògica formal de la ciència.

 

Sempre atent a les derives urbanes i tecnològiques, Kike Medina Galán captura frames residuals d’un film de ciència ficció. El desig d’imaginar el futur, de visualitzar temps improbables, sempre comporta un cúmul d’errors i frustracions. Com apunta l’autor, imaginar el nostre futur sempre és “un tret per la culata”, grotesc i anihilador. Humor i desídia s’amalgamen en aquest bug digital sobre el futur, conscient que tot present és irrevocable i que la nostra relació amb el propi temps és una teatralització del banal i les seves emergències. Les paraules i les imatges, principis de la demostració que valida la lògica, traven la possibilitat d’una argumentació raonable. L’artista habita un estat mental en el qual és improbable complir amb la funció de l’eficàcia.

 

Especialista en gifs sarcàstics, Héctor Bometón reprèn el traç manual per explicar una mínima història sobre la metamorfosi de la xifra a la cadena del codi binari. Els seus dibuixos com a Mierdecitas són de línia clara, ara la ingenuïtat del traç li serveix per emfatitzar aquesta epifania gràfica alliberada del llenguatge científic o tecnològic. El bug papallona o la papallona digital, és una possibilitat binària entre el meravellós i l’horror, la vibració de les seves ales pot devastar la humanitat o salvar-la del camp restrictiu dels models binaris. Simplement admirar el potencial en el cos invertebrat d’un minúscul mediador: la bestiola. La comèdia i el drama s’uneixen en els imaginaris visuals d’aquest enginyós dibuixant que veu la vida com un karaoke sense amplificador.

 

Certament, el bug nia en els espais digitals o analògics i és un polissó que ens acompanya des dels temps remots de la modernitat, afectant els seus relats sobre l’eficàcia o la lògica del progrés. No és un vilà, més aviat és l’oportunitat de reconèixer-nos com a vulnerables i potenciar així l’error com una via argumental cap al coneixement. La consigna és aportar sentit des dels recorreguts del pensament lateral, acceptar el quequeig de la lògica.

 

Pilar Bonet, 2014

 

 

 

 

BUG #1

water 10

Water 10 / Jonathan Millán, 2014

 

 

BUG #2

torus

Torus – Pep Vidal, 2014

 

 

BUG #3

Searching for a better tomorrow - Kike Medina Galán, 2014

Searching for a better tomorrow – Kike Medina Galán, 2014

 

 
BUG #4

BUG - Héctor Bometón, 2014

BUG – Héctor Bometón, 2014

 

 

 

.edu AAVIB

 

Les noves formes de fer i entendre l’art, la intuïció d’un nou paradigma, les posicions de dissidència amb l’actual paisatge social, polític i econòmic i la voluntat de transformació ha conduit als membres del col·lectiu AAVIB (Associació d’Artistes Visuals de les Illes Balears), des de fa uns anys, a un nou plantejament associatiu amb la voluntat d’impulsar processos d’innovació social, educatius i participatius a través de la cultura. La funció crítica de l’AAVIB es desenvolupa amb el llenguatge artístic col·lectiu i de col·laboració que despista i demostra major eficàcia contra les noves maneres de dominació social. A través dels Laboratoris d’AA:TOMIC es generen processos d’aprenentatge i d’intercanvi de coneixement amb un caràcter experimental, per promoure la creativitat i la reflexió, són experiències pilot que exemplifiquen com la cultura i els processos creatius poden revertir en la societat més enllà del producte artístic.

“Relacions perilloses”. La manipulació en la dinàmica grupal #LoRelacional

 

És de nit, has apagat el llum de l’habitació i ets ajaguda al llit, preparada per a quedar-te adormida d’un moment a l’altre. Però avui no aconsegueixes agafar el son tan fàcilment. Semblaria com si la teva ment tingués altres plans reservats per a tu. T’has posat a repassar el teu dia i has entrat en una roda pensant en cert succés que en el seu moment no te’n vas adonar del tot, o que havent arribat a captar-lo, no vas aconseguir entendre completament. Tornes sobre l’escena una i altra vegada, com els nadons que tiren insistentment una pilota intentant assimilar la distància que es crea entre ells i el seu objecte de desig. Aquest és també el modus operandi dels GIF’s animats: repetir un instant per descobrir així una realitat que tot i ser-hi allà, ens va passar desapercebuda, i que gràcies a la reiteració i el ritme, ens sembla nova, amb un significat encara per explorar. I com els nens, trobem cert plaer en això.

Transició Inés R. Artola

 

Despertava l’any i jo de la letargia quan Pilar Bonet em va proposar portar la següent edició de GIF’s de Arts Coming. Vaig trigar en despertar uns dies, el tema va brollar en breu, els artistes van anar responent amb comptagotes, les aventures pel mig queden per a un anecdotari, i aquí estem.

 

El modus d’operació, un cop resolt el tema, va ser contactar amb els artistes donant unes mínimes pautes, una màxima llibertat, un temps rècord de reacció i un baix jurament de no revelar quins altres artistes podrien participar. Eren les normes del joc. El risc que calia prendre. El tema obert convidava a que giressin la meva perspectiva. I així ho van fer. Així, ens vam retroalimentar: els vaig donar el tema, ells van crear, després jo rebia, mirava, pensava, llegia, i ara m’assec a teixir el text. Un treball conjunt amb llibertat de perspectives que ha funcionat.

32441 colors de més Estel Boada

 

En Daniel Moreno em va parlar un dia del True Color gif, un format d’imatge que es diferencia del GIF habitual per contenir més de 32.441 colors, mentre que el segon té un màxim de 256. True Color gif no entra dins els paràmetres que construeixen un GIF, tot i així, se’l segueix anomenant GIF. Aquesta peculiaritat ens va portar a parlar dels límits d’alguns termes, de com els forcem a ser alguna cosa que no són i els anomenem d’una manera que no es correspon amb la seva concreció. A partir d’aquesta conversa vam parlar del concepte de “treball col·lectiu”. Vam entendre que en realitat “el treball col·lectiu” no equival a la suma de diversos membres que treballen per igual, sinó que acaba convertint-se en un procés purament individual. Després de l’època d’estudis, la trobada diari amb companys i companyes es dissol i deixa pas a la lluita individual per trobar el temps que requereix el col·lectiu.

Breve atlas de lugares imposibles Bárbara Sánchez Barroso

 

gif_bar2


Breve atlas de lugares imposibles – Bárbara Sánchez Barroso, 2015

 

“Fem visible allò invisible” Ana G. Alarcón

 

Treballar el lema des de l’apropiació crítica dins del camp de les arts visuals es converteix en un embolic de situacions, contextos i pretextos que sorgeixen arran d’una primera proposta. Un comissariat de GIF’s on el fil conductor sigui el text, la paraula, però no la paraula com a tal, sinó l’eslògan. Una frase, i fins i tot un sol terme que defineix una ideologia, una postura o una intenció, que és l’ànima d’una campanya, l’essència d’una sèrie de valors afegits (reals o no) d’un grup de poder. Efectivament, amb això em refereixo a la publicitat, però també a les estratègies llançades per l’Estat, que se serveix d’aquest tipus d’eines i mecanismes per construir la seva realitat paraŀlela, plena de falsos desitjos i esperances, cada dia menys creïbles per la societat dels nostres dies.

 

Des del eslògan publicitari, o des de la consigna propagandística, ens llancen diàriament frases o…

Sistema, codi, error Irina Mutt

 

Enviar un GIF amb una masturbació fetal, andrógina, obscena, 4D i sense rostre, per celebrar un naixement. Declarar el teu amor dient que si el cony és teu tu poses les regles. Buscar un lloc comú i d’etern retorn friki a partir de l’evolució del mineral a l’orgànic, fins a les genealogies i mitologies del streaming que passen pel soldat de wikileaks i la seva transformació a biodona. Flashejar la retina amb les consignes feministes i  bandarres d’animacions fetes per adolescents que editen fanzines. Aquestes són les propostes que Rafa Marcos, Gaby Cepeda, Minipimer TV i The Skinny Artist van decidir aportar quan van ser convidades a participar en aquest cicle de GIFS animats.

 

Comisariar petits Gifs suposa un exercici a mig camí entre la procrastinació i l’anàlisi. També implica submergir-se en la web, rastrejar les seves múltiples plataformes; TUMBLRS, blogs, Youtube i els milers d’espais…

Cul-de-sac Sonia Fernández Pan

 

Cul-de-sac és una expressió en francès que, tot i que es refereix a una situació física concreta des del seu significat literal, estén el seu sentit gràcies a la promiscuïtat del llenguatge cap a aquelles situacions impossibles -o gairebé- de resoldre, a aquelles qüestions que produeixen un enfrontament que es converteix en una circumstància absurda en què algú acaba lluitant només perquè lluita contra alguna cosa que no es deixa combatre fàcilment. Cul-de-sac, traduït en català com a “carreró sense sortida”, suposa un punt mort, una tessitura en què s’ha entrat però de la qual no es pot sortir triomfalment. Normalment, un es troba en un carreró sense sortida sense saber exactament com s’ha arribat aquí, participant d’una situació en què no s’ha entrat voluntàriament. Per contrapartida, proposant la idea de “cul-de-sac” per a un cicle de gifs, l’exercici funciona de manera inversa: es construeix intencionadament un carreró sense sortida, es planteja…

Grado: 0 Pilar Bonet

 

Animacion

Distància. Quatre gifs per Arts Coming
Alexandra Laudo

La proposta de comissariar una sèrie de gifs animats d’artistes per a la plataforma Arts Coming va sorgir de manera espontània en una conversa informal amb un dels seus membres fundadors. Ell va preguntar-me si sabia de creadors que poguessin estar interessats a realitzar propostes artístiques en aquest format per publicar-les a la web del projecte, i aquesta interrogació despreocupada va…

Comentaris

De moment no hi ha comentaris
Ja t'has inscrit?   Iniciar sessió