Consideracions al voltant de l’Humanisme Marc Grau

 

Al 1982 la UNESCO va declarar …que la cultura dóna a l’home la capacitat de reflexionar sobre si mateix. És ella la que fa de nosaltres éssers específicament humans, racionals, crítics i èticament compromesos. A través d’ella destriem els valors i efectuem opcions. A través d’ella l’home s’expressa, pren consciència de si mateix, es reconeix com a projecte inacabat, posa en qüestió les seves pròpies realitzacions, cerca incansablement noves significacions i crea obres que el transcendeixen. Sorprenent. Aquesta organització mundial ja ho va confirmar al segle passat, la cultura és el que fa de nosaltres éssers específicament humans, i això és el que anava buscant quan vaig començar a plantejar-me el contingut d’aquest text, la propietat humana. Vaig pensar que si la humanitat assignava allò propi de l’ésser humà, la seva propietat –com la manualitat assigna el propi de la mà–, les humanitats serien les seves expressions o manifestacions i l’humanisme la ideologia o

Words with… David G. Torres

 

J(e m)’accuse
Rogelio López Cuenca

M’acuso de ser conscient de formar part d’un diàleg permanent amb una immensa herència cultural precedent, de creure que tota obra d’art deriva d’altres prèvies que forma amb elles un teixit, una xarxa, així com amb les seves contemporànies i amb aquelles altres per arribar.

 

M’acuso de creure que els llenguatges que habitem i som conformen un patrimoni públic −d’imatges, paraules i tota mena de signes−, de creure

Indisposició general. Assaig sobre la fatiga Martí Peran

 

Així com el capitalisme industrial produïa mercaderia amb valor de canvi i el capitalisme postfordista es va orientar cap a la producció de subjectivitat, avui la plusvàlua es concentra en l’autoproducció d’identitat. S’ha imposat la lògica del subjecte de l’autoexplotació, ocupat en si mateix a temps complet. La retòrica de l’emprenedoria i la publicitat ideologitzada són inequívoques: Do it YourselfI am What I am. Aquesta nova consigna productiva –fes-te a tu mateix– provoca una hiperactivitat nerviosa generalitzada. A cada moment ens trobem amb l’obligació de prendre infinites petites decisions en tots els àmbits (laboral, emocional, social…) que suposadament ens consignen i ens dispensen visibilitat, però que s’han convertit ja en la nova força del treball: no clausuren res i garanteixen el benefici generat per l’acció constant de la in-quietud. El subjecte s’ha confós amb el moviment incessantde la seva alienació.

350 x 300 px.

rotoreliefs

Rotoreliefs (1965) – Marcel Duchamp
.edu AAVIB

 

Les noves formes de fer i entendre l’art, la intuïció d’un nou paradigma, les posicions de dissidència amb l’actual paisatge social, polític i econòmic i la voluntat de transformació ha conduit als membres del col·lectiu AAVIB (Associació d’Artistes Visuals de les Illes Balears), des de fa uns anys, a un nou plantejament associatiu amb la voluntat d’impulsar processos d’innovació social, educatius i participatius a través de la cultura. La funció crítica de l’AAVIB es desenvolupa amb el llenguatge artístic col·lectiu i de col·laboració que despista i demostra major eficàcia contra les noves maneres de dominació social. A través dels Laboratoris d’AA:TOMIC es generen processos d’aprenentatge i d’intercanvi de coneixement amb un caràcter experimental, per promoure la creativitat i la reflexió, són experiències pilot que exemplifiquen com la cultura i els processos creatius poden revertir en la societat més enllà del producte artístic.

Words with… Laura Llevadot

 

Res per les pàtries F. Sánchez Castillo
L’Abecedari de Gilles Deleuze – S de Style

 

Movies
Albert Bayona

 

Copyright reasons Rogelio López Cuenca
À midi
Bárbara Sánchez Barroso

Words with… Fernando Castro Flórez

 

Valor # 1 Núria Güell
Words with… Brigitte Vasallo

 

“Relacions perilloses”. La manipulació en la dinàmica grupal #LoRelacional

 

És de nit, has apagat el llum de l’habitació i ets ajaguda al llit, preparada per a quedar-te adormida d’un moment a l’altre. Però avui no aconsegueixes agafar el son tan fàcilment. Semblaria com si la teva ment tingués altres plans reservats per a tu. T’has posat a repassar el teu dia i has entrat en una roda pensant en cert succés que en el seu moment no te’n vas adonar del tot, o que havent arribat a captar-lo, no vas aconseguir entendre completament. Tornes sobre l’escena una i altra vegada, com els nadons que tiren insistentment una pilota intentant assimilar la distància que es crea entre ells i el seu objecte de desig. Aquest és també el modus operandi dels GIF’s animats: repetir un instant per descobrir així una realitat que tot i ser-hi allà, ens va passar desapercebuda, i que gràcies a la reiteració i el ritme, ens sembla nova, amb un significat encara per explorar. I com els nens, trobem cert plaer en això.